21.04.2023

La interrupció dels estudis entre els 15-17 anys no pot significar l’abandonament definitiu del sistema educatiu i de la formació contínua; tancar les portes a reprendre la formació incideix directament en la igualtat d’oportunitats per accedir al mercat de treball i comptar amb opcions de futur i, d’altra banda, també implica la renúncia al talent dels nostres pobles i ciutats. Quan parlem de reprendre els estudis, no ens referim a donar segones oportunitats, sinó a fer efectiu el dret a les oportunitats educatives que potser no han estat disponibles durant la infància o adolescència. És per això que cal reforçar i crear noves opcions educatives i alternatives amb l’objectiu de reconstruir motivacions, aspiracions i projectes vitals. 

L’actual context laboral i educatiu té un gran impacte en les persones joves que abandonen prematurament els estudis, ja que incideix en la igualtat d’oportunitats per accedir al mercat de treball i comptar amb opcions de futur. En aquest context, es fa palesa la necessitat d’establir noves estratègies i mesures que reforcin l’atenció a la vulnerabilitat de la població jove amb més risc d’exclusió social i laboral.  Per això, des de la Plataforma Zero Abandonament presentem el repte Zero Impediments al retorn, que vol garantir les mateixes oportunitats de formació a tothom. 

Els motius de l’abandonament són molt variats, però també hi ha moltes persones joves que pensen que és l’escola la que les ha abandonat. En aquests casos volen deixar enrere la institució escolar, però no l’aprenentatge ni la formació; de fet, entre un 30% i un 50% dels i les joves que deixen els estudis de forma prematura intenten retornar a la formació. Es tracta de persones joves que requereixen una formació alternativa, amb noves i flexibles metodologies de formació i d’aprenentatge, que hauran d’estar recolzades per una atenció i acompanyament personalitzat  que els ajudi a restaurar la confiança en elles mateixes, a trobar la motivació i el compromís vers la formació i el treball, i a assolir les competències socials i tècniques per desenvolupar l’itinerari professional.  

Relacionat: Consens, lideratge i visió de futur: les claus del segon repte de la Plataforma Zero Abandonament

Aquest repte ha de respondre, principalment, a la necessitat de fer front  a l’equitat educativa i a la inclusió sociolaboral, així com a la urgència de promoure el talent de les persones joves, a través de la restauració de la seva confiança i la conscienciació de la importància de l’aprenentatge formatiu al llarg de tota la teva trajectòria laboral.

Com abordem la situació?

  • Recuperar la motivació de les persones joves per la formació requereix la detecció i atenció de les causes que generen vulnerabilitat social. El seu acompanyament necessita mètodes per la inserció laboral i el retorn educatiu per combatre l’exclusió i, en conseqüència, cal comptar amb recursos que ofereixin noves oportunitats, noves fórmules d’aprenentatge i nous plantejaments metodològics més adaptats i equitatius. És clau per avançar en la resolució d’aquest repte una major implicació, col·laboració i compromís entre els agents socials i econòmics. 

Des dels municipis assistim a l’emergència de serveis i programes innovadors caracteritzats per la flexibilitat i l’acompanyament integral de la persona, inspirats en els models pedagògics d’Escola de Segona Oportunitat: el seu enfocament educacional està orientat al retorn als estudis i la formació i atenen a perfils de joves que requereixen mentoria i acompanyament molt personalitzats

Els programes de segones o noves oportunitats estan enfocats en el progrés de la formació integral  i en el retorn a la formació per facilitar la integració laboral i social. Això implica treballar amb competències emocionals, socials, d’autoregulació, etc. 

  • Des de la vinculació afectiva i des del compromís hem de poder garantir el dret a la continuïtat de la formació i d’una experiència professional digna. Les escoles de segona oportunitat es caracteritzen precisament per treballar des del vincle i el compromís dels equips educadors amb joves entre els 16-25 en risc d’exclusió que han deixat o estan pensant deixar els estudis.  

Les  claus d’èxit d’aquests projectes es basen a oferir un itinerari individualitzat, una atenció molt personalitzada i una gran flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cadascú, cosa que implica tenir en compte totes les dimensions dels processos d’inclusió social.

Es tracta d’un recurs que exigeix un cost alt, tant de temps com de recursos. Per això, cal la col·laboració de les entitats supramunicipals: tot i que són escoles generalment promogudes pel tercer sector de l’acció social acostumen a estar fortament arrelades al territori i establir aliances amb l’administració local i autonòmica. 

Vols saber-ne més?