Catalunya ha reduït progressivament les xifres d’abandonament educatiu prematur en els últims 20 anys, però, tot i així, continuem al capdavant d’Europa pel que fa a joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.

Més enllà de les dades, deixar els estudis té conseqüències en les vides de tots i cadascun d’aquests milers de joves, sobretot d’aquells que ja parteixen de situacions i entorns més vulnerables: Els nois i noies sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur, tenen salaris més baixos, més dificultat per pagar l’habitatge i pitjor salut, entre d’altres conseqüències que impliquen una pèrdua d’oportunitats socials i vitals. 

Les crisis econòmiques i les polítiques educatives dels darrers anys han retingut temporalment alumnat en el sistema educatiu. Però si no fem res, només amb les inèrcies del mercat laboral no aconseguirem reduir de manera permanent les altes taxes d’abandonament.

Correm el risc de cronificar i normalitzar aquests alts nivells d’abandonament escolar prematur. La bona notícia és que a Catalunya hi ha un consens social i polític molt ampli al voltant de la necessitat de reduir l’abandonament escolar i garantir que tots els i les joves tenen les mateixes oportunitats de gaudir d’un futur de qualitat. Però, aleshores, per què no ens hi posem? Ens hi va el futur de molts milers de joves cada any: un total de 97.062 l’any 2022.

És inajornable que la lluita contra l’abandonament sigui una prioritat social i política del govern, Parlament, ajuntaments, partits polítics, centres educatius, empreses i entitats, sindicats, associacions juvenils, associacions de famílies… En 4 anys és possible fer un salt molt important per resoldre aquest repte de país.

Per això, cal que el Departament d’Educació lideri, conjuntament amb els municipis i els centres educatius, l’impuls d’un Pla de xoc contra l’Abandonament Escolar que actuï sobre les mancances que encara té el sistema educatiu català amb mesures dirigides específicament als col·lectius més vulnerables. Un pla que contempli:

• Eines per identificar i fer seguiment de l’alumnat amb major risc d’abandonament i evitar que deixin els estudis prematurament.
• Ampliació de la cobertura d’ajuts i beques a l’alumnat per evitar que la falta de recursos sigui una barrera per la continuïtat dels estudis.
• Més i millors recursos d’orientació, suport i mentoria de l’alumnat per evitar que abandonin.
• Planificació i ampliació de l’oferta d’educació postobligatòria perquè tots els joves puguin continuar els estudis.

No volem normalitzar estar al capdavant d’europa en abandonament escolar. No volem normalitzar que any rere any milers de nois i noies són empesos a deixar els estudis. No volem normalitzar el fracàs com a societat que suposa cada jove que abandona el sistema educatiu.