zero descoordinacio
Com impulsar i liderar un ecosistema local que cooperi i es comprometi amb la lluita contra l’AEP?
Hungria Panadero
Líder del repte Zero Descoordinació
Directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia
Biografia
A la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, l’Hungria ha sigut cap de projectes des de l’any 2015.
Compta amb experiència en el sector de l’assessorament a administracions públiques, entitats del tercer sector i institucions privades des de l’any 2007.
És Llicenciada en Sociologia i en Ciències del Treball, especialista en planificació estratègica i participació en diversos àmbits de les polítiques públiques: joventut, educació, tecnologies digitals, acció subvencional, salut, persones grans, drets civils, etc.
Exerceix també com a tutora de formacions per a administracions públiques i entitats i és especialista en disseny i dinamització de processos participatius
És autora de nombroses publicacions destacades en l’àmbit de l’educació.
Correu: hungriapanadero@ferrerguardia.org
Membres del grup
Pol Aranda Cañisa, Isabel Balaguer Millán, Mayte Bautista Rodriguez, Esther Carreño Sans, Marta Casas Castañé, Borja Castellet Lorán, Maria Cortada de la Peña, Núria Font i Puig, Marta Miró, Kike Navarrete, Abdou Mawa Nohaye, Bernat Panadès i Vila, Pilar Pérez Gargallo, Eva Poch i Egea, Eva Pujol Anguera, Nuria Ramos Estudillo, Ester Roig Bosch, Isidoro Ruiz Haro, Miriam Segarra Verge, Nil Altayo Isern.
Com podem organitzar un sistema de detecció i seguiment de perfils en risc d’abandonament?
Lluitar per la reducció de l’AEP sense una bona detecció i diagnosi de la problemàtica i el seu abast suposa enfrontar-s’hi a cegues i sense les eines necessàries per articular respostes eficients i efectives.
Per complir amb l’objectiu de reduir la incidència d’aquest fenomen, es requereix de l’accés i l’ús de dades que permetin obtenir una bona fotografía dinàmica de l’escenari. Partir d’un coneixement precís de l’abast i la forma de la problemàtica en la realitat municipal sobre el qual es vol intervenir és un element fonamental per a garantir la seva efectivitat:
– Quin és el nombre de persones que s’hi veuen afectades?
– A quins col·lectius pertanyen?
– Quines característiques socioeducatives presenten?
– Quines són les causes i les conseqüències principals?
– Quins recursos se’ls ha ofert fins al moment?
Què podem fer
Lluitar per la reducció de l’AEP sense una bona detecció i diagnosi de la problemàtica i el seu abast suposa enfrontar-s’hi a cegues i sense les eines necessàries per articular respostes eficients i efectives.
Per complir amb l’objectiu de reduir la incidència d’aquest fenomen, es requereix de l’accés i l’ús de dades que permetin obtenir una bona fotografía dinàmica de l’escenari. Partir d’un coneixement precís de l’abast i la forma de la problemàtica en la realitat municipal sobre el qual es vol intervenir és un element fonamental per a garantir la seva efectivitat:
– Quin és el nombre de persones que s’hi veuen afectades?
– A quins col·lectius pertanyen?
– Quines característiques socioeducatives presenten?
– Quines són les causes i les conseqüències principals?
– Quins recursos se’ls ha ofert fins al moment?
