zero descoordinacio
Com impulsar i liderar un ecosistema local que cooperi i es comprometi amb la lluita contra l’AEP?
Hungria Panadero
Líder del repte Zero Descoordinació
Directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia
Biografia
A la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, l’Hungria ha sigut cap de projectes des de l’any 2015.
Compta amb experiència en el sector de l’assessorament a administracions públiques, entitats del tercer sector i institucions privades des de l’any 2007.
És Llicenciada en Sociologia i en Ciències del Treball, especialista en planificació estratègica i participació en diversos àmbits de les polítiques públiques: joventut, educació, tecnologies digitals, acció subvencional, salut, persones grans, drets civils, etc.
Exerceix també com a tutora de formacions per a administracions públiques i entitats i és especialista en disseny i dinamització de processos participatius
És autora de nombroses publicacions destacades en l’àmbit de l’educació.
Correu: hungriapanadero@ferrerguardia.org
Membres del grup
Pol Aranda Cañisa, Isabel Balaguer Millán, Mayte Bautista Rodriguez, Esther Carreño Sans, Marta Casas Castañé, Borja Castellet Lorán, Maria Cortada de la Peña, Núria Font i Puig, Marta Miró, Kike Navarrete, Abdou Mawa Nohaye, Bernat Panadès i Vila, Pilar Pérez Gargallo, Eva Poch i Egea, Eva Pujol Anguera, Nuria Ramos Estudillo, Ester Roig Bosch, Isidoro Ruiz Haro, Miriam Segarra Verge, Nil Altayo Isern.
Com impulsar i liderar un ecosistema local que cooperi i es comprometi amb la lluita contra l’AEP?
Garantir l’existència de la màxima quantitat i diversitat de recursos i oportunitats per assolir amb èxit els estudis secundaris postobligatoris és una tasca clau en la lluita contra l’AEP.
S’ha de poder donar respostes individuals als i les joves en risc d’abandonament escolar d’una forma integral, tot maximitzant recursos, programes i serveis.
Es requereix una visió compartida de la problemàtica entre els diferents agents del territori així com el consens i un fort lideratge.
- Com definim col·lectivament les fites a assolir en base a una diagnosi compartida?
- Com definim una estratègia clara, gradual i amb objectius finalistes, creant sentit d’urgència i de propòsit compartit i amb un compromís polític que es mantingui en el temps?
- Quins agents s’han d’involucrar en un ecosistema local de prevenció de l’AEP? I quin rol i lideratges han de jugar?
- Quines oportunitats es poden crear des de l’ecosistema?
- De quins recursos educatius disposa l’alumnat en situació de risc d’AEP al territori? On es troben i quins requisits – d’accés i permanència – s’exigeixen?
La planificació estratègica resulta essencial per plantejar objectius i projectar solucions concretes contra l’AEP.
Què podem fer
- Planificar estratègicament les accions locals contra l’AEP de tal forma que combinat amb la idea d’una major detecció dels indicadors de risc, es puguin individualitzar les actuacions d’acord amb els recursos locals.
- Identificar els recursos del territori i elaborar circuits unificats de transició acadèmica-professional amb especial focus en l’atenció als i les joves en risc d’abandonament escolar prematur que hagin abandonat els estudis.
- Des del Departament d’Educació, crear un Pacte Nacional Contra l’Abandonament Escolar Prematur que harmonitzi objectius, estratègies i governabilitat i aporti els recursos necessaris.
