L'AEP A CATALUNYA

L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) és un dels principals reptes pendents del sistema educatiu català. Malgrat haver reduït les xifres d’abandonament escolar en les darreres dècades, Catalunya se situa al capdavant del rànquing europeu de joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.

  • L’any 2022 97.062 nois i noies havien abandonat els estudis abans d’hora.
  • El 16,9 % dels joves catalans entre 18 i 24 anys no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estan estudiant.
 
Després d’anys de davallada, l’abandonament escolar prematur a Catalunya ha quedat estancat amb uns nivells que no podem normalitzar. 

A quines conseqüències vitals i laborals s’aboquen aquests joves?

Més enllà de les dades, deixar els estudis té conseqüències en les vides de tots i cadascun d’aquests milers de joves, sobretot d’aquells que ja parteixen de situacions i entorns més vulnerables.

  • Pateixen pràcticament el doble d’atur (14,4%) que els que han continuat en el sistema educatiu (8,6%).
  • Tenen fins a 4 vegades més possibilitats d’acabar fent una feina manual no qualificada.
  • Més d’un 25% dels i les joves amb trajectòries d’AEP se situen al quartil més baix de salaris (fins a 9.027,3 €).
  • Gairebé 1 de cada 3 tenen dificultats per pagar l’habitatge, el doble que els joves que han seguit en el sistema educatiu.
  • Abandonar els estudis prematurament té efectes negatius fins i tot en la salut: només el 32% afirmen tenir una salut bona o excel·lent, xifra que supera el 50% entre els joves que han continuat els estudis.

Quines conseqüències socials té per a Catalunya?

L’abandonament escolar prematur s’acarnissa especialment amb els nois i noies més vulnerables: és el doble entre els joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants.

Evitar la ruptura de les trajectòries educatives d’aquests joves ha d’esdevenir una política d’equitat i d’igualtat de primer ordre. 

L’abandonament escolar també es tradueix al llarg del temps en menys desenvolupament econòmic i en un augment de la pobresa i l’exclusió social. I el cost de mantenir aquestes taxes de joves que no assoleixen estudis postobligatoris pot arribar a sumar al voltant de l’1% del PIB.

  • Mentre altres països com Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir molt l’AEP en els darrers 10 anys, Catalunya no ha aconseguit en cap moment complir l’objectiu europeu de no superar el 10%.

Un pla de xoc per reduir dràsticament l'abandonament escolar prematur en 4 anys

Les noves xifres d’abandonament escolar han de suposar un punt d’inflexió: si no s’impulsen actuacions concretes i molt intencionals, l’abandonament no baixarà i correm el risc que torni a augmentar en períodes de recuperació econòmica.

És el moment de desplegar polítiques decidides per reduir-lo. Assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur en quatre anys és possible si el Departament d’Educació lidera – juntament amb municipis, escoles, instituts – un esforç de país, tal com ja han fet altres països.