ZERO INVISIBILITAT

Com podem organitzar un sistema de detecció i seguiment de perfils en risc d’abandonament?

Salvador Avià

Líder del repte Zero Invisibilitat

Consultor d’Innovació social al grup TCP i membre de l’equip de la Càtedra de Joventut de la Universitat de València.

Biografia

A en Salvador el motiva treballar pel desenvolupament de les comunitats. La seva visió holística i el seu convenciment de que la base de la inclusió social es troba en l’educació i l’orientació l’han portat a investigar com la tecnologia pot impulsar i facilitar l’eficàcia dels projectes socials, i a la vegada a treballar com un enfocament social pot aturar temptacions regressives i antidemocràtiques que puguin sorgir de l’ús no ètic de la intel·ligència artificial. 


Membres del grup

Oriol Bosch Esquinas. Ana Coca Jimenez, Esther Judith Fernández Pérez, Vanessa Francès Mola, Sandra Gallardo Ramirez, Magda Garcia López, Priscila Gerlach, Alejandra Gómez, Ana Lirolaba, Núria López Vallverdú, Loles Martinez Caparros, Anna Montoro Montes, Mònica Palau Sitjes, Carme Pallès Riera, Rosa Palmer, Héctor Pérez, David Plaza Candel, Sara Soler, Elisa Tafani, Pepi Vazquez Carrasco, Anna Gòmez.

 

Com podem organitzar un sistema de detecció i seguiment de perfils en risc d’abandonament?

Lluitar per la reducció de l’AEP sense una bona detecció i diagnosi de la problemàtica i el seu abast suposa enfrontar-s’hi a cegues i sense les eines necessàries per articular respostes eficients i efectives.

Per complir amb l’objectiu de reduir la incidència d’aquest fenomen, es requereix de l’accés i l’ús de dades que permetin obtenir una bona fotografía dinàmica de l’escenari. Partir d’un coneixement precís de l’abast i la forma de la problemàtica en la realitat municipal sobre el qual es vol intervenir és un element fonamental per a garantir la seva efectivitat:

  • Quin és el nombre de persones que s’hi veuen afectades?
  • A quins col·lectius pertanyen?
  • Quines característiques socioeducatives presenten?
  • Quines són les causes i les conseqüències principals?
  • Quins recursos se’ls ha ofert fins al moment?
 
Poder recopilar dades que donin resposta a aquestes i d’altres preguntes és el primer pas necessari per articular respostes informades i fonamentades.

Què podem fer

  • Crear un sistema d’indicador de risc d’AEP harmonitzat amb els centres escolars i un protocol de recollida i explotació de dades. Per exemple dades d’absentisme, baixada de rendiment, desafecció escolar, altres.

  • Crear un sistema municipal d’identificació, seguiment i recuperació que integri els diversos actors a través de diverses comissions de treball específiques.

  • Des del Departament d’Educació, definir una política de dades que permeti als municipis identificar l’alumnat en risc d’AEP i els joves entre els 16-24 anys que es troben fora del sistema d’educació reglat.

  • Desenvolupar sistemes de IA per fer detecció prematura de l’AEP que garanteixin el bon ús de les dades per la millora de les oportunitats educatives.

Pràctiques inspiradores