La Plataforma Zero Abandonament proposa trobar solucions efectives i precises per reduir l’abandonament escolar prematur a Catalunya a través de sis reptes. El primer d’aquest sis és el repte Zero Invisibilitat, amb l’objectiu de fer que totes les intervencions per reduir l’abandonament siguin efectives. Lluitar contra aquesta problemàtica sense una bona detecció i diagnosi suposa enfrontar-s’hi a cegues, cosa que ens impedirà articular respostes eficients.
Tot i que la creació del registre d’alumnes (RALC) l’any 2015 ha suposat un avenç per ajudar a identificar i establir els itineraris de l’alumnat, encara no existeix un sistema que identifiqui i segueixi específicament a l’alumnat en risc d’abandonament. A banda del RALC, la recollida de dades a escala municipal, a partir d’un sistema d’identificació compartit i conegut per tots els agents implicats, permetria el seguiment i acompanyament de trajectòries escolars de l’alumnat amb risc d’AEP i una intervenció de qualitat des de l’acció comunitària i local. També permetria la possibilitat d’avaluar l’efectivitat de les polítiques locals ja implementades.
És important poder recopilar dades precises que ens permetin fer una radiografia de la situació, del seu abast i de la seva forma. Hem de saber quantes persones es veuen afectades i a quins col·lectius pertanyen, igual que cal saber quines són les característiques socioeducatives que presenten, les causes i conseqüències principals de l’abandonament i els recursos que se’ls ha ofert fins al moment. Una vegada hàgim sigut capaços de recopilar les dades necessàries, podrem articular respostes informades, fonamentades i, sobretot, efectives i directes.
Relacionat: La fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar
Quines mesures podem prendre?
Crear un sistema d’identificació i seguiment des de 3r d’ESO fins al primer curs de l’educació postobligatòria, ja que l’atenció específica durant aquests cursos és crucial per aprendre a orientar les accions de detecció i seguiment més urgents i intensives.
El personal tècnic dels ajuntaments, els educadors dels serveis socials i els consells comarcals poden tenir un paper rellevant a l’hora de fer aquest seguiment. Una via pot ser la creació d’observatoris locals d’AEP que treballin amb factors de risc com ara l’absentisme escolar, que és un dels principals indicadors per predir l’abandonament, i el treball en xarxa amb tots els professionals implicats.
Seguiment de l’alumnat que no es matricula en l’educació postobligatòria. No formalitzar els estudis secundaris postobligatoris no significa necessàriament una desvinculació definitiva de la formació. De la mateixa manera, la matriculació a batxillerat o a un cicle formatiu no assegura la continuació els estudis, donat que, per exemple, fins a un 40% de l’alumnat abandona la Formació Professional. Aquest seguiment és especialment complicat, ja que, sovint, l’alumnat queda fora de l’àmbit municipal i requereix la col·laboració i el treball en xarxa entre municipis.
D’altra banda, també podem crear un sistema d’indicadors de risc d’AEP que s’harmonitzi amb els centres escolars i un protocol de recollida i explotació de dades – sobre l’absentisme, la baixada de rendiment, la desafecció…-. A més, la IA ens obre les portes a la possibilitat de crear sistemes que permetin la detecció prematura de l’AEP i que garanteixin l’ús de les dades per la millora de les oportunitats educatives.
“La IA ens obre les portes a la possibilitat de crear sistemes que permetin la detecció prematura de l’AEP i que garenteixin l’ús de dades per millorar de les oportunitats educatives”
Relacionat: 8 mesures municipals per reduir l’abandonament escolar a Catalunya
Uneix-te al repte Zero Invisibilitat en aquest enllaç i ajuda’ns a visibilitzar la situació de l’AEP a Catalunya per buscar solucions de manera conscient i directa.
