És un fet que les desigualtats socials i educatives afecten els joves de classe baixa en el seu accés a l’educació postobligatòria. La decisió de continuar els estudis després de finalitzar els que són obligatoris no només suposa una despesa directa – en matrícules, material, transport…- sinó que a la vegada suposa que hi hagi una font d’ingressos menys a casa; si estudien, no estan treballant, per tant, no aporten suport econòmic a la llar. Aquesta situació afecta, en moltes ocasions, els joves d’entorn rural amb poca oferta formativa, de manera que el percentatge d’AEP sempre és més elevat en aquest tipus d’entorns.
D’altra banda, les famílies amb menys recursos tenen menys oportunitats d’ajudar als fills a superar les adversitats educatives, a diferència de les famílies de classe mitjana, que tenen més facilitats per crear estratègies que els permetin donar suport a les trajectòries dels alumnes. Així, quan l’adhesió a l’escola és baixa, les expectatives educatives i sobre el rendiment escolar són pobres i la situació econòmica familiar és precària, la decisió de deixar l’institut s’enforteix. En aquest context, el mercat laboral precari i poc qualificat pot convertir-se en un factor d’abandonament escolar prematur per als alumnes de famílies amb menys ingressos.
Des de la Plataforma Zero Abandonament, proposem el repte Zero Barreres econòmiques, amb l’objectiu d’evitar que cap alumne abandoni els estudis per falta de recursos i es vegi obligat a interrompre o finalitzar el seu recorregut d’aprenentatge.
La pobresa infantil a Catalunya és molt alta, i molts joves abandonen l’institut per necessitat; és per això que prenen importància les beques i ajuts com a eina per a la continuïtat escolar, ja que faciliten que els alumnes segueixin els estudis i a la vegada tinguin ingressos, o com a mínim no generin una altra despesa per a la família. Així doncs, les beques augmenten la possibilitat d’èxit en un 40% i són clau en la lluita contra la desigualtat social. D’aquesta manera, és molt important detectar aquests perfils d’alumnes per focalitzar les accions en contra de les desigualtats socials i educatives i fer detecció de la població més susceptible de demanar beques.
Relacionat: “Infografia: 1 de cada 5 joves de famílies amb ingressos baixos abandonen els estudis”
A banda de tot això, moltes famílies, normalment les que més ho necessiten, desconeixen l’oferta de beques i ajuts. A la vegada, els ajuntaments s’enfronten a altres problemàtiques, com ara l’alumnat en situació administrativa irregular per matricular-se a un CFGM o la dificultat de crear una finestreta única per sol·licitar ajuts. Un altre problema que es presenta a les famílies amb pocs recursos és que en moltes ocasions s’ha d’avançar el pagament de la matrícula i d’altres despeses d’inici de curs, ja que no cobren les prestacions de les beques de manera immediata. Les dificultats lingüístiques, la poca familiarització amb el llenguatge administratiu, les baixes competències digitals i no disposar de dispositius amb connexió a internet generen una bretxa en l’accés. També la demanda de documentació acreditativa sobre els requisits per optar es converteixen, sovint, en una gimcana administrativa.
Què podem fer?
D’aquesta manera podem determinar que els ajuntaments tenen una línia d’actuació relacionada amb l’acompanyament a les famílies en l’accés a aquests ajuts.
Cal comptar des dels municipis amb accions proactives d’acompanyament a les famílies i a l’alumnat més vulnerables, igual que calen campanyes informatives que veritablement arribin a les famílies objectiu. Els municipis s’han de comprometre a què, si cal, s’ha de conduir a tothom a demanar aquests ajuts: no hem d’esperar que les famílies passin per l’oficina. Així doncs, la detecció de les famílies més vulnerables per part dels ajuntaments, permetria la localització i acció focalitzada en aquests col·lectius en concret. Aquest tipus de projectes proactius treballarien informant, assessorant i motivant a l’alumnat de secundària (ESO, Batxillerat) en l’accés a la universitat i l’oferta educativa i els ajuts econòmics existents.
Cal garantir que els i les joves amb necessitats educatives de caràcter econòmic i que hagin de desplaçar-se fora del seu municipi per estudiar tinguin les despeses de mobilitat cobertes per ajuts públics. Els costos de desplaçament per realitzar estudis secundaris postobligatoris afecten especialment a alumnes que resideixen en àrees amb poca oferta formativa. Aquest cost indirecte de l’escolarització representa un obstacle econòmic per a les famílies en situacions socials vulnerables.
“Cal comptar des dels municipis amb accions proactives d’acompanyament a les famílies i a l’alumnat més vulnerables i garantir que el jovent amb necessitats educatives de caràcter econòmic i que hagin de desplaçar-se fora del seu municipi per estudiar tinguin les despeses de mobilitat cobertes per ajuts públics.”
Per altra banda, en les zones on no hi ha una oferta d’educació de qualitat o falten opcions d’elecció d’estudis les beques de transport són un recurs clau per disminuir l’AEP. Existeixen, a més, molts municipis que no tenen cap programa de noves oportunitats i és molt important poder-ne garantir l’accés.
Relacionat: “Abandonar els estudis es converteix en una clara reducció de les oportunitats vitals dels joves”
En aquest enllaç pots unir-te al repte Zero Barreres econòmiques i col·laborar en la recerca d’iniciatives que evitin que cap jove abandoni els estudis per qüestions socials o econòmiques.
Vols saber-ne més?
- Llegeix i signa el manifest per aturar “l’abandonament escolar prematur a Catalunya”
- Llegeix l’article “L’abandonament escolar prematur a catalunya. Radiografia de la situació actual”
- Visualitza la presentació “Plataforma Zero Abandonament: reptes i solucions contra l’abandonament escolar”
- Llegeix “L’abandonament escolar prematur femení: una mirada amb perspectiva de gènere”
- Llegeix “11 mesures que ha d’impulsar el Departament d’Educació per combatre l’abandonament escolar”
