Rosa Palmer, Fundació Gentis
En els últims anys, la recerca sobre abandonament educatiu a Espanya i Catalunya ha estat abundant. En part, conseqüència de l’elevat nombre de joves que abandonen l’educació, però també per les conseqüències que té l’abandonament sobre l’equitat, la reproducció de la pobresa i la desigualtat social i les oportunitats educatives i laborals de les persones joves.
En aquests darrers temps, més particularment a partir de la crisi econòmica de l’any 2008, les taxes d’abandonament educatiu prematur a Catalunya (d’ara endavant AEP) han disminuït notablement, passant del 32,9% l’any 2008, al 16,9% en aquest darrer any 2022. Aquesta reducció ha estat més accentuada en el cas dels nois: del 39,8% al 19,5% en el període 2008-2022, que en el de les noies: del 25,7% al 14,3%. Tanmateix, l’AEP continua sent un problema educatiu, econòmic i social de primera magnitud i es situa en un 16,9% entre els i les joves d’entre 18 i 24 anys (Catalunya, 2022), xifra que presenta diferències segons sexe: 14,2% noies i 19,5% nois.
Des d’aquí volem fer valdre i reconèixer totes les iniciatives que localment han contribuït a la lluita contra l’abandonament. En vista dels resultats i les dades generals, podem argumentar que són clarament insuficients, però també hem de reconèixer que cadascun d’aquests projectes ha contribuït posant el seu granet de sorra en aquesta lluita i que sense aquestes segurament les dades presentarien un desafiament encara molt major.
Tot i que l’AEP afecta més els nois que les noies, aquesta masculinització del fenomen històricament ha invisibilitzat l’AEP femení i les seves característiques. Si bé l’abandonament educatiu és un fenomen que particularment es presenta entre els nois, es dóna la paradoxa que l’abandonament educatiu femení augmenta la vulnerabilitat social de les noies. En comparació amb els nois, les noies tenen menys oportunitats formatives i laborals, suposant conseqüències més adverses per a elles, tal com indiquen Garcia i Panadero (L’abandonament escolar prematur des de la perspectiva de gènere. On són les noies que abandonen? Maribel Garcia-Gracia (GRET. Departament de Sociologia. UAB) i Hungria Panadero (Fundació Ferrer i Guàrdia), Diputació de Barcelona, maig 2022).
Caldrà estar atents a l’evolució de les dades, ja que en aquest darrer any l’increment de l’AEP en les noies (2021: 9,9%; 2022: 14,2%) ha estat superior que en els nois (2021: 19,9%; 2022: 19,5%).
Relacionat: L’abandonament escolar prematur femení: Una mirada amb perspectiva de gènere
Fundació Gentis ha desplegat a partir d’aquest estudi i a través de l’Institut Català de les Dones i la col·laboració amb la Fundació Ferré i Guardia, el projecte d’investigació Descobrim-les a Terres de l’Ebre, per obtenir i compartir més dades al territori i poder desplegar actuacions adaptades a les necessitats del col·lectiu jove.Són essencials les dades però també els recursos i eines al servei de les iniciatives contra l’AEP. Des del món local hi ha una llarga tradició en el desplegament d’actuacions per donar respostes formatives i acompanyar les transicions al treball, com el Projecte Arrela’t en mentoria esportiva en el cas del municipi d’Amposta, tot i que es pot dur a terme en altres contextos com el reforç educatiu o el coneixement de l’entorn proper (en organitzacions culturals o socials, per exemple).
La mentoria esportiva com a eina d’intervenció
En aquest sentit, per contribuir a la prevenció de l’abandonament escolar en persones joves i millorar la igualtat d’oportunitats d’aquest col·lectiu, des de Fundació Gentis i amb col·laboració amb l’Ajuntament d’Amposta, es va desplegar el 2020 aquest projecte socioeducatiu centrat en la mentoria esportiva com a eina d’intervenció en joves del municipi en risc d’exclusió.
Aquesta iniciativa, ja consolidada al territori, ha contribuït a la creació d’una xarxa de suports clau, identificant referents territorials a l’entorn proper i de referència amb la finalitat d’incrementar l’aprenentatge i de millorar la igualtat d’oportunitats fora de l’escola. La coordinació entre les diverses àrees de l’ajuntament ha facilitat i garantit el bon funcionament del projecte i la seva continuïtat els darrers anys.
A través de 15 beques de mentoria esportiva, els participants que arriben derivats de serveis socials bàsics, poden escollir practicar un esport en algun dels diferents clubs esportius del municipi i rebre sessions de mentoria per part dels voluntaris que exerceixen el rol de mentors/es i provenen dels mateixos clubs.
En les primeres edicions, el procés de mentoria durava 6 mesos i, actualment, en aquesta 3ª edició 2022-23 el procés dura 9 mesos (tot el curs escolar). Les persones joves participen tota la temporada de les sessions de mentoria així com d’entrenaments i competicions, i les entitats esportives reben prèviament formació en voluntariat i mentoria esportiva. El projecte cobreix totes les despeses per als participants (material esportiu, fitxes federatives, etc.), ja que els costos del projecte són finançats per la mateixa entitat i l’administració pública i privada, així com per una empresa del territori, Remsa.
Hem pogut observar que els i les participants desenvolupen hàbits saludables, competències i gestió emocional a través de la pràctica esportiva.
Actualment estem recollint dades sobre l’avaluació d’impacte en la comunitat propera a través de la plataforma MasImpact ONLBG, per evidenciar que aquestes iniciatives poden prevenir l’abandonament escolar de joves en risc d’exclusió i també suplir les desigualtats educatives que es generen en el temps fora de l’escola.
Relacionat: Infografia: Quines conseqüències té abandonar els estudis?
Com gestionem i financem el projecte?
L’experiència en la gestió de projectes de mentoria també ens va permetre participar en l’àmbit internacional en un projecte Erasmus+, desenvolupat a tres països a les ciutats de Bristol, Matosinhos i Amposta, i del qual es va presentar el passat desembre de 2022 una guia metodològica (Guia metodològica sobre la mentoria en l’àmbit de l’esport (Projecte finançat amb Fons Europeus Sportme Project-Promoting social mentoring strategies in the field of sport), desembre 2022) per implementar projectes de mentoria esportiva.
Actualment, a través d’un finançament Next Generation, tenim l’oportunitat de desplegar 14 proves pilot arreu del territori català que ens permetran transferir el coneixement a altres municipis que apostin per aquest tipus de projectes. A través de la formació, acompanyament i seguiment dels pilotatges pretenem fer una taca d’oli i estendre la metodologia Arrela’t, un projecte de mentoria social per a persones joves en risc d’exclusió, amb una mirada 360º adaptada al territori en el qual es vol desenvolupar.
A cada prova pilot s’involucren diferents agents (administració, entitats culturals, clubs esportius, empreses) per crear un ecosistema educatiu que contribueixi a reduir les desigualtats i crear passarel·les cap a la comunitat per a una millora de la convivència i de la cohesió social.
Arrela’t és un model que permet fer eficaçment tot el que s’esmenta i que pot crear rèpliques i versions adaptables a qualsevol territori a partir dels recursos i necessitats de la comunitat.
Posem a la persona al centre del procés. Connectem aprenentatges des de diferents entorns tenint en compte la individualitat dels alumnes i la seva capacitat, sense discriminacions i de manera inclusiva, corresponsabilitzant altres actors i recursos de la comunitat. Volem que tothom tingui més i millors oportunitats en tots els temps i espais de la seva vida i connectar l’educació i els aprenentatges, des de l’equitat i sense exclusions.
Vols saber-ne més?
- Visualitza la conferència de la Dra. Sofia Santos sobre les claus de Portugal contra l’AEP
- Descobreix el Projecte Far de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
- Descobreix L’Observatori de trajectòries i transicions educatives de l’Ajuntament de Barberà del Vallès
- Llegeix les experiències inspiradores que es van presentar en la Primera trobada de grups de reptes de la Plataforma Zero Abandonament
