8 claus per indagar en les desigualtats de gènere en l’abandonament
Carlos Bueno
L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) és una problemàtica que, en conjunt amb aspectes socioeconòmics, territorials, de mercat laboral i política educativa, resulta fonamental entendre’l i actuar des d’una perspectiva de gènere. Amb el pas del temps s’ha mostrat, repetits cops i en nombrosos contextos, les diferències de gènere en els nivells d’AEP entre els nois i les noies amb l’elevada masculinització d’aquest fenomen com tema central en el debat públic.
Això ha fet que en diverses ocasions, l’AEP femení hagi sigut “invisibilitzat” i, per tant, no es comprenguin de manera profunda les causes, mecanismes i conseqüències de l’AEP en les noies. En el Dia Internacional de la Dona aportem 8 claus per indagar en les desigualtats de gènere en l’abandonament. Analitzem aquestes dinàmiques a través de les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), del Departament d’Educació, del Ministeri d’Educació i Formació Professional (MEFP) i, a partir d’estudis pioners en aquest tema, amb l’objectiu d’entendre de manera més comprensiva aquest fenomen.
1. Catalunya, una de les comunitats autònomes amb majors taxes d’AEP femení a Espanya. Juntament amb una de les taxes més elevades d’abandonament escolar a escala nacional (16,9%), Catalunya també presenta la segona xifra més elevada d’AEP femení. A Catalunya un 14,2% de noies entre els 18 i els 24 anys no ha obtingut l’educació secundària superior ni es troba estudiant. Aquesta taxa està 3 punts percentuals per damunt de la mitjana nacional i només és superada per les Illes Balears.
2. Les noies abandonen menys i les diferències de gènere s’han mantingut relativament estables. En primer lloc, ja s’ha assenyalat que l’AEP ha sigut un fenomen marcat especialment per les majors taxes que presenten els nois amb relació a les noies. L’any 2022 a Catalunya la taxa d’AEP masculina era del 19,5%, mentre que, la femenina era del 14,2%. Aquestes diferències de gènere en l’AEP amb prou feines han canviat durant els darrers anys. Per exemple, l’any 2002, l’abandonament escolar masculí se situava en un 36,6% davant del 26% en les noies, és a dir, els nois abandonaven l’escola 1,4 vegades més que les noies, tant l’any 2002 com l’any 2022.
3. Els nois i les noies han reduït al mateix ritme les taxes d’AEP. Un altre aspecte decisiu és que les noies, partint de nivells menors d’AEP, han aconseguit reduir al mateix ritme les seves taxes d’AEP que els nois. Entre 2002 i 2022 a Catalunya els nois i les noies van reduir en un 45% les seves corresponents taxes d’abandonament. És a dir, en vint anys nois i noies van disminuir a quasi la meitat les seves taxes d’AEP.
4. Tot i això, la taxa d’AEP entre les noies va patir un salt l’any 2022. L’any 2022 es va caracteritzar per ser excepcional respecte l’augment de les taxes d’abandonament escolar de les noies. De fet, l’augment significatiu de les taxes d’abandonament a Espanya i a Catalunya ha sigut principalment relacionat amb l’increment en les xifres d’abandonament d’aquestes últimes. A Catalunya, la taxa d’abandonament a nois es va mantenir estable, passant del 19,4% l’any 2021 al 19,5% l’any 2022. Això suposa un increment del 43% en noies d’un any a un altre, el que suposa el bot més gran que s’ha produït en comparació a anys anteriors. És 3,4 vegades superior a l’augment més gran registrat en noies el 2007 i 2,7 vegades major que l’augment màxim que es va registrar en els nois el 2003.
5. Les noies abandonen menys però tenen pitjors conseqüències. Malgrat que les noies abandonen menys que els nois, aquestes acostumen a tenir pitjors conseqüències a nivells d’oportunitats en el mercat laboral. En general, les dones amb nivells de formació inferiors a estudis postobligatoris tenen menors taxes d’activitat i menors salaris que els homes amb el mateix nivell educatiu. L’any 2022, a Catalunya, les diferències en la taxa d’activitat (percentatge de població entre 25 i 64 anys que satisfan les condicions necessàries per a la seva inclusió entre les persones ocupades o parades) entre homes i dones creix a mesura que disminueix el nivell educatiu. Mentre que, tot just hi ha diferències entre homes i dones amb estudis superiors (93,3% en homes davant del 89,1% en dones), aquestes diferències creixen en aquells amb estudis intermedis (87,8% en homes davant de 78,8% en dones) i estudis baixos (81,6% en homes davant d’un 64,9% en dones). Mentre que, aquesta bretxa de gènere s’ha anat reduint durant els anys (per exemple, l’any 2005 els homes amb estudis baixos tenien una taxa d’activitat 1,6 vegades major que les dones, mentre que, l’any 2022 es va reduir a 1,3), aquestes diferències continuen mantenint-se presents.
“Les dones amb nivells d’estudis baixos tenen menors salaris que els homes amb el mateix nivell educatiu.”
Això se suma al fet que dones amb nivells d’estudis baixos tenen menors salaris que homes amb el mateix nivell educatiu (García i Panadero, 2022). Aquest tipus de resultats s’ha pogut observar en altres contextos del Sud d’Europa, com és el cas d’Itàlia (Struffolino i Llitera Borgna, 2021). Per tant, un aspecte fonamental de la política educativa i pública és tenir en compte que un enfocament de gènere és fonamental a l’hora de discutir no solament les diferències de gènere en l’abandonament, sinó també en les conseqüències en les perspectives d’igualtat en el mercat laboral. L’AEP, doncs, pot exacerbar processos de marginació i de desavantatge acumulat en disminuir les oportunitats ocupacionals de les dones.
6. La Formació Professional (FP) continua sent un espai amb elevada segregació “horitzontal”. Un altre aspecte fonamental per a entendre l’AEP i les seves conseqüències diferenciades en funció del gènere és la segregació entre homes i dones en diferents cicles de la Formació Professional (FP). Històricament, tant en contextos Europeus com en el Català, hi ha hagut una “masculinització” o “feminització” de sectors o cicles específics de l’FP. Aquesta tendència pot contribuir a la segregació horitzontal, és a dir, la distribució desigual d’homes i dones en diferents ocupacions, així com a la segregació vertical, que es refereix a la posició diferencial entre homes i dones en la jerarquia de prestigi i estatus ocupacional i educatiu. En general, en l’FP s’ha observat com les decisions educatives d’accés a cicles estan socialitzades en funció del gènere, amb cicles dedicats a cures (p. ex., infermeria, integració social, etc.) feminitzats i cicles de tecnologies i ciències (p. ex., informàtica) clarament masculinitzades. Per exemple, en el curs 2021-2022 a Catalunya, en cicles de grau mitjà (CFGM) les dones eren majoria en famílies professionals com a imatge personal (88%), serveis socials (83%), tèxtil, confecció i pell (79%) i sanitat (78%), mentre que els homes eren majoria en famílies professionals com a instal·lació i manteniment (98%), electricitat i electrònica (98%), fabricació i mecànica (97%) i informàtica i comunicacions (93%), entre altres.
Un altre aspecte clau d’això és que les vivències de nois i noies en cicles no normatius en clau de gènere en l’FP són molt asimètriques (Termes, 2020). En el cas dels nois, s’experimenta una situació de privilegi i avantatges estructurals, mentre que les noies viuen situacions de discriminació i de desavantatge estructural. No solament aquestes situacions es donen dins de l’aula, sinó també a l’hora de parlar de la inserció laboral de les noies. La discriminació laboral i sistemàtica que han viscut les dones en molts àmbits laborals se suma també a la de sectors masculinitzats, on experimenten situacions de discriminació en la selecció, l’accés, en la conciliació o en espais informals (Termes, 2020).
7. Les dones superen als homes en nivells d’educació superior mentre que les proporcions són similiars per a estudis de nivell intermedi. Un patró important també de la darrera dècada és que les dones han tingut, en major proporció que els homes, estudis superiors i menys estudis inferiors a l’ESO que aquests mateixos. L’any 2022, a Catalunya, el 47,8% de dones tenien estudis superiors enfront del 41,4% d’homes, i el 30% de dones tenia estudis inferiors a l’ESO enfront del 36,3% d’homes. No obstant això, un problema estructural històric que afecta tant nois com noies a Espanya i Catalunya ha estat la polarització del nivell de formació de la població. Això es pot veure en les escasses proporcions d’estudiants amb nivells d’educació secundària superior (com a Formació Professional o Batxillerat). L’any 2022, tant homes com dones, a Catalunya tan sols un 22% tenien aquest nivell de formació.
8. La interseccionalitat com a eix clau per comprendre l’AEP femení. Un dels aspectes clau de la lluita feminista és l’enteniment de com el gènere s’interrelaciona amb altres elements de poder i privilegi en la societat, com pot ser l’origen o la classe social. Per exemple, la taxa d’AEP de les noies de nacionalitat estrangera (18,9%) és més del doble de la de les noies nacionals (8,4%) (García i Panadero, 2022). En aquest sentit, malgrat la creença inequívoca de l’abandonament més gran en nois que en noies, és necessari entendre millor quines són les taxes d’AEP de les noies quan combinen amb altres aspectes socioeconòmics, i com pot afectar de manera diferent d’aquests i aquestes en funció d’aquestes característiques.
L’AEP en perspectiva de gènere com a eix fonamental de justícia social
Aquestes 8 claus mostren que la problemàtica de l’AEP femení no és un tema menor. En primer lloc, l’abandonament escolar de les noies ha estat un fenomen eminentment invisibilitzat, fent que no s’entenguin de manera comprensiva les particularitats d’aquesta problemàtica. En segon lloc, malgrat que les noies tinguin menors taxes d’AEP que els nois aquestes continuen sent molt elevades (14,2%) en el context de Catalunya. És més, durant l’últim any hi ha hagut una pujada molt pronunciada d’aquesta taxa en noies, la qual cosa fa preguntar-nos sobre els possibles efectes després de la COVID-19 en les noies.
“L’abandonament escolar de les noies ha estat un fenomen eminentment invisibilitzat, fent que no s’entenguin de manera comprensiva les particularitats d’aquesta problemàtica.”
En tercer lloc, malgrat que les noies abandonin menys, aquestes tenen pitjors conseqüències en les seves oportunitats en el mercat laboral. És a dir, malgrat la notable millora de les dones en els resultats educatius, les conseqüències de l’abandonament escolar prematur i la influència del mercat laboral continuen provocant desigualtat entre els gèneres. A més, la política i planificació educativa pot reproduir aquestes diferències de gènere en l’AEP i les seves conseqüències, com és el cas de la masculinització i feminització de cicles específics en la Formació Professional.
Resulta fonamental, per tant, que l’abordatge de l’AEP es faci amb perspectiva de gènere. Una política enfront de l’AEP amb perspectiva de gènere aborda les desigualtats que es produeixen d’aquest fenomen tant per a nois com per a noies. Per als primers, tractant de comprendre millor les causes i especificitats de les seves majors taxes d’AEP. Per a les últimes, entenent també les seves particularitats i mecanismes i abordant les desigualtats en aspectes com l’accés a FP i les conseqüències dins de la inserció laboral. Aquestes polítiques han d’estar basades en principis bàsics de la igualtat i la justícia de gènere, com és la paritat en l’accés a l’FP i batxillerat, i els diferents cicles, l’equitat curricular i en els processos pedagògics i d’orientació, i la igualtat en els resultats educatius i laborals.
