Toni Contreras, Tècnic d’Educació, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
“No és que no vulgui aprendre, és que el que ensenyen no m’interessa”. Aquesta resposta, que pot semblar un mantra entre molt del jovent que acostuma a suspendre o a caure en l’absentisme, no és un fenomen nou, ja que el percentatge d’alumnes que afirmen avorrir-se a classe no ha canviat gaire amb el temps.
Segons un informe elaborat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, “al 60% d’alumnes de 4t d’ESO no els agrada anar a l’escola o a l’institut, però el mateix percentatge té interès per aprendre“.
Un dels problemes que habitualment s’associen al sistema educatiu, i que no és específic només de Catalunya, és que el que s’ensenya no interessa als joves i no troben sentit a la major part de continguts que estan dins les matèries. Aquest sentiment de desconnexió dels joves respecte els estudis, però, no afecta d’igual manera a tots els grups socials.
Segons les dades de què disposem, els nois abandonen més que les noies, i especialment aquells que provenen de famílies amb baix nivell d’ingressos, amb progenitors amb feines no qualificades, d’origen estranger, de minories ètniques i que viuen en zones rurals. I és aquí on trobem un segon punt clau per abordar l’abandonament escolar prematur: l’aspecte econòmic. I és que un de cada cinc joves de famílies amb ingressos baixos abandona els estudis abans de temps.
Tot plegat, però, no són més que xifres. Quan s’intenta establir un perfil dominant d’alumnat que abandona els estudis o es troba en situació de risc d’abandonament, es corre el risc d’invisibilitzar multitud de casos i situacions que queden fora d’aquestes estadístiques, però que formen part d’aquesta realitat. Tot i que predomina el discurs de caracteritzar l’alumnat centrat en els condicionants socials i familiars —sobretot els familiars— per damunt de les variables individuals, sempre trobem casos que desmenteixen aquests perfils i que apunten en moltes direccions.
El Thiago, per exemple, explica que la seva etapa a l’ESO va estar marcada per un gran número de suspensos. Suspenia, molt, gairebé totes les assignatures, i la seva motivació per estudiar era pràcticament inexistent. Però sempre diu que el seu cas no era el que s’acostuma a dibuixar de noi en risc d’abandonament: la família el recolzava, la seva situació econòmica era estable i cercaven solucions per revertir els resultats acadèmics. Però el que estudiava no li generava cap interès.
La seva participació al projecte Far, un programa de diversificació curricular (PDC) de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, va ser el seu punt d’inflexió per canviar aquesta situació i acabar aprovant l’ESO. Una fita que va continuar posteriorment amb la seva matrícula a un cicle formatiu i que ara està a punt de culminar amb la finalització del cicle de grau superior de Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques.
Què són els programes de diversificació curricular?
Els PDC són una mesura específica d’atenció a la diversitat amb més de vint d’anys de trajectòria. El seu origen està vinculat amb la intenció de donar una segona oportunitat a l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb poques expectatives d’èxit educatiu.
Els PDC tenen com a finalitat afavorir que l’alumnat que ho requereixi assoleixi els objectius i les competències bàsiques de l’etapa i obtingui el títol de graduat en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent de l’establerta amb caràcter general i amb una metodologia específica i personalitzada.
Un dels punts forts dels PDC és que al programa es potencia l’acció tutorial com a recurs educatiu que pugui contribuir d’una manera especial a solucionar les dificultats d’aprenentatge i a atendre les necessitats educatives de l’alumnat. En les activitats de tutoria s’aborden estratègies i tècniques de treball intel·lectual i activitats per a l’increment de l’autoestima i la millora de les habilitats socials de l’alumnat. També s’incideix en el seguiment acadèmic de l’alumnat en el programa, l’orientació acadèmica i professional, la integració en el grup de referència, la millora de la convivència en la mateixa aula i en el centre, i en el contacte amb les famílies.
Els PDC permeten adequar amb flexibilitat l’estructura lectiva i organitzar l’activitat fora de l’aula d’acord amb les aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat. Tanmateix, les empreses o les entitats que col·laboren amb el PDC han d’estar compromeses amb el programa i entendre la funció de referents que els pertoca.
I tot plegat funciona quan els diferents agents socials s’impliquen i treballen amb un objectiu comú: el canvi real en la situació del jove. Família, centre educatiu, societat i comunitat, s’han de fer responsables de l’educació i col·laborar per assolir aquesta meta.
En definitiva, parlem d’un programa en què resulta primordial la capacitat de l’alumnat per confiar en les seves pròpies aptituds i coneixements, i que permet treballar actituds clau com la confiança individual, la constància, la responsabilitat i l’esforç.
Molts dels joves que participen en el projecte Far, el programa PDC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, es mostren optimistes -tot i que amb reserves perquè són conscients de les dificultats que hi ha- davant la possibilitat d’assolir el graduat en educació secundària i en poder participar en una activitat que els atrau (possible vocació de futur), que els permet sortir del centre educatiu i, en certa manera, jugar un rol diferent. Sense etiquetes, sense prejudicis, sense haver de mantenir el paper que representen al seu institut. I amb noves oportunitats d’èxit.
Vols saber-ne més?
- Llegeix “Millorar l’autoestima dels estudiants, essencial pel quart repte de la Plataforma”.
- Llegeix “Alternatives educatives amb atenció més personalitzada per assegurar el retorn”.
- Visualitza la presentació de la Plataforma Zero Abandonament.
- Recupera la conferència de la Dra. Sofia Santos sobre les iniciatives de Portugal per frenar l’AEP.
