06.10.2023

Després de finalitzar el curs escolar, la Plataforma Zero Abandonament ens trobàvem a la Fundació Barberà Promoció, a Barberà del Vallès, per conèixer les iniciatives d’orientació i prevenció de l’abandonament escolar en un municipi on, la majoria d’alumnes, han d’estudiar en altres ciutats una vegada acabada l’ESO. 

El tinent d’alcalde, Daniel González, iniciava la jornada remarcant que l’AEP suposa un gran desafiament per la societat i pels alumnes, que tanquen la porta a noves oportunitats quan decideixen abandonar. Destacava el compromís del municipi, que va ser un dels primers en renovar el consell municipal d’educació i que ha servit d’exemple per moltes altres ciutats. Afegia: 

“Comptem amb un ferm suport polític, dedicant els màxims recursos disponibles en l’àmbit municipal i reivindicant allà on calgui el suport d’altres institucions. La lluita contra l’abandonament és una prioritat”

L’observatori de trajectòries i transicions educatives

Héctor Pérez, tècnic responsable d’Orientació i Acompanyament Sociolaboral, explica que el projecte vol acompanyar els joves que finalitzen l’ESO i inicien un CFGM, per detectar en cas que es produeix abandonament. Tot i que no s’ha implementat fins aquest últim curs, es tracta d’un projecte que es va plantejar per primera vegada el 2018, quan la Comissió per l’èxit educatiu va posar en mraxa una iniciativa d’orientació que en recollia d’altres a nivell de ciutat per lluitar contra l’AEP. 

Actualment, treballen amb 114 joves que van finalitzar l’ESO als instituts de Barberà i que cursen un CFGM. L’objectiu és acompanyar-los, oferir-los itineraris que els motiven, estar al seu costat en cas que es produeixi abandonament per reconduir l’itinerari… “També volem donar a conèixer els serveis que ofereix la Fundació Barberà Promoció i altres institucions, així com les ofertes de feina al municipi”.

Al llarg del curs, l’orientadora del projecte ha mantingut el contacte amb els i les alumnes i les seves famílies a través de missatges, trucades, qüestionaris, trobades… D’aquesta manera, quan s’ha detectat abandonament s’ha pogut reencaminar per evitar que cap jove quedi al carrer. A més, s’han pogut establir factors de risc per poder actuar a temps i prevenir l’AEP. 

Carlos Pardo, responsable de l’Observatori Econòmic i Social, parla sobre l’ús que li han donat a les dades que han anat recollint i analitzant:

“Hem intentat fer un indicador sintètic de factors de risc. Les primeres variables que hem tingut en compte són: la nota d’accés al CFGM, la motivació i la priorització del curs escollit. Amb això, hem volgut identificar factors que ens donessin informació sobre si l’alumne podia fer abandonament”. 

Llegeix-ne més: El camí d’Amposta per la reducció de l’AEP: set idees inspiradores

La veu dels implicats: diàleg entre alumnes, famílies i professionals

La millor manera de conèixer l’efectivitat de la iniciativa i com ho viuen les persones participants és escoltant la seva experiència, i per això Barberà Promoció va organitzar un diàleg entre dos antics alumnes de l’Institut Bitàcola que ara estudien CFGM; l’Abril, a l’Institut Jaume Viladoms de Sabadell, i el Marc, a l’Institut Castellarnau. També formen part d’aquest diàleg la Berta Riera, la directora de l’Institut Bitàcola, l’Elisabet Quintana, mare d’un alumne que també ha participat en el projecte de l’Observatori, i la Montse, orientadora del programa. 

El Marc i l’Abril han comptat durant aquest curs amb el suport del programa Observatori de trajectòries i transicions educatives, especialment amb el suport de la Montse, que els ha acompanyat durant l’any escolar i els ha orientat en un canvi d’etapa com és el pas de l’educació obligatòria a la postobligatòria. 

L’Abril explica que, en aquest canvi d’etapa, ha tingut problemes per adaptar-se. Amb la Montse, han buscat un nou mètode d’estudi que li funciona, cosa que l’ha ajudat a tirar endavant amb el curs. El Marc, per altra banda, explica com sempre ha viscut el suport de la Montse “com un matalàs, per si alguna vegada “queia” del seu cicle”. Explica que està molt agraït perquè, des que la va conèixer, ha sentit que no estava sol, tot i haver canviat d’institut, de municipi i d’amics.

De la mateixa manera, l’Elisabet recolza el que diuen l’Abril i el Marc amb la seva experiència. El paper de l’orientadora, en el cas del seu fill, va ser clau per trobar un grau diferent al que estava cursant, que pogués començar l’any següent, però sense haver d’abandonar del tot el que estava fent al moment. “Sempre que ens posàvem nerviosos hi era la Montse per ajudar-nos. Ha parlat molt amb el meu fill, qualsevol dubte que tenia, ella hi era”, apuntava l’Elisabet. 

La Berta Riera, per la seva part, destaca la importància de crear un entorn de reflexió i confiança per l’aprenentatge. A més, emfatitza en la necessitat, durant l’educació secundària, que els alumnes tinguin referents adults que puguin guiar-los i els permetin construir el seu propi camí. 

Finalment, la Montse reconeix els desafiaments que afronten els i les joves per adaptar-se als nous centres educatius i identifica l’etapa de transició educativa com un moment crucial en el desenvolupament dels alumnes, que requereix acompanyament.

“Cal tenir empatia, em sento identificada amb ells. M’agrada escoltar els i les alumnes i que sàpiguen que hi seré sempre, més enllà dels estudis. Vull oferir aquest suport i crec que tots saben que hi seré fins que acabin el seu camí professional”

Des de la Comissió per l’Èxit Educatiu, Cristina Bernabé destaca com el Consell Municipal d’Educació i el Pla Educatiu d’Entorn treballen en sinergia per abordar qüestions relacionades amb la prevenció de l’AEP. La Cristina remarca que, tot i els obstacles, és important mantenir les aliances entre professionals per avançar i generar complicitat.

Llegeix-ne més: Què fan els països de ls UE per reduir l’AEP? Elements per avançar cap una política educativa integral contra l’abandonament

Un tastet de “L’Orientació, clau per l’èxit educatiu”

En aquesta etapa de la sortida, la Fundació Barberà Promoció ens ofereix l’oportunitat de conèixer alguns dels projectes que realitzen en clau d’orientació. Per una banda, descobrim la iniciativa OrientaGarden, un servei d’orientació per acompanyar l’alumnat en el seu procés de construcció de trajectòries professionals d’èxit educatiu, mentre duen a terme tasques de jardineria i manteniment a centres escolars. 

En segon lloc, coneixem el projecte d’Aprenentatge i Servei “Creixem entre plantes”, que contribueix a enfortir el sentiment de pertinença a un grup i rebre el reconeixement de la comunitat. En aquest cas, es treballa amb l’alumnat de PFI d’Auxiliar de vivers i jardins, que s’encarrega del manteniment de les llars d’infants, i amb l’alumnat de l’institut Bitàcola, que documenta el procés per tal d’informar a la ciutadania. 

Finalment, descobrim les jornades COB (Coneixement d’Ocupacions de Barberà). Es tracta d’una eina d’orientació professional en què es realitza un “Tastet d’oficis”: l’alumnat du a terme 8 tallers pràctics de diferents ocupacions per descobrir els seus interessos professionals i orientar-los en la tria dels estudis postobligatoris.  

En els tres casos, tenim la oportunitat de parlar amb professionals, que comparteixen la seva experiència, i amb alumnes, que afegeixen el seu agraïment pels serveis d’orientació que se’ls ha proporcionat. 

Barberà, ciutat d’oportunitats

Després d’analitzar i interioritzar la informació sobre com Barberà del Vallès organitza la lluita contra l’AEP, concloem que aquests són els sis punts clau a tenir en compte per inspirar altres municipis.

  1. Compromís municipal: Barberà del Vallès mostra un fort compromís amb la prevenció de l’abandonament escolar prematur (AEP). El tinent d’alcalde, Daniel González, emfatitza la importància de prendre mesures per evitar l’abandonament i es pregunta si els joves abandonen el sistema o si el sistema els abandona.
  2. Observatori de trajectòries i transicions educatives: la Fundació Barberà Promoció ha posat en marxa un projecte per acompanyar els joves que finalitzen l’ESO i inicien un CFGM. L’objectiu és detectar el possible abandonament i oferir suport per reconduir els itineraris.
  3. Anàlisi de factors de risc: s’ha desenvolupat un indicador sintètic de factors de risc, que inclou variables com la nota d’accés al CFGM, la motivació i la priorització del curs escollit. Aquesta anàlisi ajuda a identificar quins alumnes podrien estar en risc d’abandonar.
  4. Suport personalitzat: l’orientadora del projecte manté un contacte regular amb els alumnes i les seves famílies per oferir suport personalitzat. Això ha permès detectar casos d’abandonament i prendre mesures per evitar-lo o reconduir-lo.
  5. Projectes d’orientació: la Fundació Barberà Promoció desenvolupa diversos projectes d’orientació, com OrientaGarden, Creixem entre plantes i les jornades COB (Coneixement d’Ocupacions de Barberà). Aquests projectes ofereixen suport als estudiants per explorar les seves opcions professionals i reforçar el seu sentiment de pertinença.
  6. Treball col·laboratiu: l’alcalde, Xavier Garcés, subratlla la importància de l’enfocament local i municipal en la prevenció de l’abandonament escolar. Destaca la necessitat de treballar col·laborativament entre municipis i organitzacions per proporcionar suport continu als joves i ajudar-los a assolir el seu potencial. “Cal fer una crida per mantenir el compromís de treballar junts en benefici dels joves”, afegeix.