L’abandonament escolar prematur no només és una estadística, és una realitat que afecta vides, somnis i futurs. Imagina’t per un moment ser un d’aquells joves que lluiten amb aquesta difícil decisió, sentir-te perdut i desanimat en un món que sembla que no et doni opcions. O ser un pare o una mare que no sap com ajudar al seu fill o filla en aquest moment. O un professor, que veu com la vida no li dona per ajudar als alumnes que estan en risc d’abandonar.
Aquest és el motiu pel qual és tan crucial que parlem obertament sobre l’abandonament escolar als nostres municipis. No es tracta només de números i xifres, sinó de persones reals amb històries reals. Quan compartim les seves històries i escoltem les seves veus, podem començar a comprendre els factors subtils que hi contribueixen i a construir ponts d’empatia i comprensió.
Els municipis tenen un paper fonamental en aquesta conversa. Podem crear espais segurs i acollidors on els joves se sentin escoltats i recolzats. Podem proporcionar recursos i suport emocional, organitzar tallers i jornades de sensibilització, i promoure una cultura de la comprensió i la solidaritat. Quan els joves se senten vistos i estimats per la seva comunitat, es tornen més forts i més resistents davant els obstacles.
Igualment passa amb altres agents implicats en les històries d’abandonament escolar: pares i mares, professorat, educadors, orientadors…
Un exemple inspirador d’aquest tipus d’iniciatives és el que s’ha donat a Sabadell Orienta.
A través de la col·laboració entre el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i altres entitats locals, Sabadell Orienta ha aconseguit crear un marc de referència comú que posa les noves oportunitats educatives al centre de les seves actuacions.
La dedicació d’un espai de conversa en el marc de la jornada de Sabadell Orienta: ‘Jornada per a professionals de l’Orientació’ el passat dia 23 de gener , conduït per les autores de l’estudi “Biografies de l’abandonament escolar: quan el vincle falla”, es va destinar a conèixer, precisament, com conversar sobre abandonament escolar des de la creació d’espais de confiança entre alumnes, famílies, professorat i altres agents. Espais que han de ser de trobada i de coneixença, que parteix de la vida per poder comprendre i treballar l’abandonament escolar prematur. Conversar per trobar punts d’encontre i també sortides possibles per millorar la situació dels i de les joves que volen abandonar els estudis.
Creuar les narratives de les persones que participen en un espai de conversa sobre abandonament escolar, significa entendre el punt de vista i les subjectivitats de les diferents persones implicades en aquestes experiències. El que aporta una anàlisi del fenomen molt més ampli i el que és extremadament valuós, la cerca de solucions conjuntes.
En resum, parlar obertament sobre l’abandonament escolar als municipis és més que una tasca, és una crida a l’acció i a la compassió.
