Un element clau per entendre i atendre les trajectòries d’abandonament escolar prematur
Laura Torrabadella, Elisabet Tejero i Sílvia Iannitelli
Institut Biografia & Societat i Universitat de Barcelona.
És possible fer front a l’abandonament escolar prematur sense tenir en compte les experiències i les emocions dels seus protagonistes? Com viu el/la jove que es planteja deixar els estudis el seu dia a dia a l’aula? Com viuen mares i pares el trencament de la trajectòria educativa dels seus fills i filles? Com viuen els docents que un/a alumne/a deixi de venir a classe?
Tots tenim una història i experiència escolars, però potser no tenim prou en compte la dimensió subjectiva que travessa el fenomen de l’AEP. Més enllà de les lògiques curriculars i els protocols educatius, més enllà dels discursos i els recursos a l’abast, potser menystenim les raons, emocions, motivacions i la creativitat tant de joves, com de docents i famílies que pateixen l’AEP i que tenen molt per aportar a la transformació d’aquesta realitat.
Tant des dels ajuntaments com des dels centres educatius és possible treballar la prevenció, l’acció i la compensació de l’AEP a través d’un treball amb la subjectivitat com a eina restaurativa pel jove, però també per la resta de la comunitat educativa.
El treball amb la subjectivitat dels joves
Abordar l’experiència educativa dels joves a través de les seves biografies obre un camp de possibilitats d’acció per fer front a la desvinculació educativa i l’abandonament prematur dels estudis.
L’abordatge de la subjectivitat posa de manifest com el vincle afectiu i de confiança és la base de l’aprenentatge. Un vincle que fa possible l’intercanvi de sabers i una autoritat on el/la jove i l’educador/a es reconeixen i legitimen mútuament. Des d’aquí és més fàcil evitar la frustració d’expectatives entre l’oferta formativa i les pròpies motivacions, un dels indicadors més clars quan analitzem l’AEP.
Descarrega Biografies d’abandonament escolar: quan el vincle falla, de Laura Torrabadella, Elisabet Tejero i Silvia Iannitelli.
El treball amb la subjectivitat ja forma part de la pràctica diària dels municipis a través de les Escoles de Segona Oportunitat (E2O) i dels Centres de Noves Oportunitats (CNO). Aquests recursos, que tenen al seu favor unes ràtios baixes d’alumnes, parteixen d’una metodologia basada en la personalització de l’experiència educativa. Des d’un primer moment s’acull la història del jove i el seu patiment, al mateix temps que es desvetllen les seves capacitats i motivacions. Aquest fil biogràfic no s’abandona al llarg de tot un procés de formació que acaba sent un procés de transformació personal. Les possibilitats de retorn al sistema educatiu, aleshores, creixen significativament.
D’aquí la importància estratègica que els ajuntaments ofereixin el recolzament necessari en el seu territori per fer possible la transferència d’aquesta mirada personalitzadora als centres educatius de secundària. Es tracta de generar un treball més preventiu i col·laboratiu entre agents educatius, capaç de fer front a la complexitat de l’AEP.
El treball amb la subjectivitat dels docents
No només el/la jove necessita sentir-se acompanyat/da; també el/la docent necessita un espai i un temps que li permetin vincular biografia i professió. En concret, la supervisió, tal com es practica en altres professions que treballen amb les relacions humanes, es revela com un instrument clau.
En una supervisió s’ofereix un espai de conversa lliure de judicis amb un facilitador/a expert i extern a la institució per treballar emocions, sobrecàrregues i neguits que es deriven de l’acte educatiu. Per adquirir aquesta expertesa es fa imprescindible una formació en supervisió des de l’acadèmia i, en especial, des de l’àmbit de l’educació. Els col·legis professionals també tenen el repte d’incorporar la supervisió en la seva oferta formativa.
Des de l’espai de la supervisió, el/la docent podrà desenvolupar la seva intuïció i sensibilitat per comprendre el joc intersubjectiu que s’estableix amb l’estudiant, amb els companys i amb el sistema. Per tal que la supervisió sigui possible és imprescindible que el docent -recolzat pel centre educatiu- desitgi gaudir d’aquest espai. A partir d’aquí es donen les condicions favorables per generar propostes creatives de transformació de l’AEP. El municipi podria fer-se ressò i contribuir a la viabilitat d’aquelles propostes innovadores de prevenció i de promoció que es deriven de la supervisió com a espai de reflexió i creativitat.
El treball amb la subjectivitat de les famílies
Finalment, també les famílies requereixen d’un espai i un temps per vincular les seves biografies amb l’exercici de la parentalitat. Novament, el municipi té aquí un paper fonamental a l’hora d’escoltar-les i acompanyar-les, en clau preventiva i al llarg de tot el procés maduratiu dels seus fills/es: des de la gestació i l’inici de la vida, a través d’Espais Familiars de criança de la petita infància, passant per tota l’etapa d’escolarització obligatòria, fins les transicions a l’educació postobligatòria. No es tracta només de detectar necessitats de reforç escolar, o d’informar oportunament a les famílies i als seus fills i filles durant les transicions educatives, sinó d’oferir un servei públic de proximitat i de qualitat capaç de fer un treball d’acompanyament curós amb les mares i pares en tant que primers agents educadors. En definitiva, treballar el vincle amb les famílies és el punt de partida per actuar en clau preventiva contra l’AEP i promoure un veritable municipi educador.
El rol estratègic de la comunitat pel ‘Zero Abandonament Escolar Prematur’
El municipi, en tant que ens més pròxim a la ciutadania, té el repte i l’oportunitat de treballar la subjectivitat de manera comunitària. Un possible instrument són les converses ciutadanes, una metodologia que, a través d’un acompanyament expert, permet el reconeixement i l’intercanvi de sabers de tots i cadascun dels agents implicats en la comunitat educativa.
Una conversa ciutadana facilita l’encontre entre joves, docents, progenitors i tècnics municipals on cadascú s’expressa des de l’experiència viscuda i tothom es pot escoltar. Aquestes narratives creuades esdevenen la base per la reflexió entorn del fenomen i la identificació d’allò que està en joc. Des d’aquest espai és possible construir una lectura conjunta sobre l’AEP i acordar uns compromisos d’acció directament vinculats al territori.
Llegeix l’article El saber biográfico conversacional: una propuesta de conocimiento y acción sociopolítica para el siglo 21, d’Elisabet Tejero, Silvia Iannitelli i Laura Torrabadella Documentación social. Revista de estudios sociales y de sociologia aplicada (pàg. 209-228)
Un municipi educador que es fixi l’objectiu de ‘Zero Abandonament’ pot assumir aleshores un paper de lideratge que generi coneixement i complicitat amb la ciutadania.
El repte per abordar l’AEP -i el conjunt de l’acció educativa- és apostar per una mirada humanista que doni protagonisme a ‘l’ésser’ enlloc d’escorar la mirada envers un ‘fer’ fortament curricular i recursista. En última instància, es tracta de convertir la subjectivitat en objecte de l’acció municipal i la política educativa.
Enllaços relacionats
- Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro.
- Morin, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro.
- Tarabini, A. (2021) “L’abandonament escolar a la ciutat de Barcelona: un abordatge qualitatiu a les experiències i trajectòries escolars dels i les joves” Barcelona: GEPS-UB
- Tejero, E. Iannitelli, S., i Torrabadella, L. (2016) El saber biográfico conversacional: una propuesta de conocimiento y acción sociopolítica para el siglo XXI, Documentación social, 182, 209-228.
- Torrabadella, L. Iannitelli, S. i Tejero, E. (2015) “Vic, ciutat amiga de les persones grans: converses ciutadanes per al segle XXI”. VII Premi de Recerca en Treball Social Dolors Arteman. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
- Tedesco, J, C. Educación para una sociedad más justa. TEDxChange
