ZERO Desorientació

Perquè les persones joves siguin conscients del seu propi potencial i de les seves necessitats formatives.

És imprescindible destinar els esforços necessaris perquè l’alumnat disposi dels màxims coneixements possibles sobre les diferents opcions formatives existents al territori així com el seu encaix amb els seus interessos i capacitats. És així com el descobriment d’aquests interessos i capacitats conforma una tasca també fonamental dels processos d’orientació.

L’orientació i l’acompanyament s’han d’establir com a eines fonamentals en la construcció de les oportunitats educatives, així com en un dels pilars d’acció central en la lluita contra l’AEP. És per aquest motiu que, una política integral que tingui com a objectiu la reducció d’aquest fenomen cal que inclogui imperativament aquests elements en la seva agenda d’actuació.

  • Com ha de ser aquesta orientació i aquest acompanyament?
  • Com harmonitzem el conjunt de serveis d’orientació especialitzats de cada territori?
  • Com connectem l’orientació educativa als recursos comunitaris (escola d’adults, centres de noves oportunitats, entitats socials…)?
  • Quines accions i quins recursos haurien de contemplar un municipi orientador?
  • Com incorporem l’acompanyament a l’alumnat, especialment en les transicions educatives i en cada inici i final d’etapa?
  • Com apoderem a les famílies

Què podem fer

  • Establir referents a escala municipal arrelats a la realitat educativo-laboral del territori per contemplar la funció de les escoles.

  • Connectar l’orientació als recursos territorials per ampliar la capacitat de resposta a famílies i joves estudiants.

  • Garantir que els i les joves saben a on adreçar-se per aprofundir en la informació necessària.

  • Reforçar la informació disponible – sovint més enllà del mateix municipi – i els canals de comunicació i difusió sobre les possibilitats de transitar d’una opció formativa a una altra.

  • Per part del Departament d’Educació facilitar la informació als centres relativa als requisits d’accés als itineraris postobligatoris de les branques acadèmiques i professionals, assegurant que tant el Batxillerat com els CFGM disposen d’un espai de representació en igualtat de condicions durant el transcurs de l’escolarització obligatòria.

Pràctiques inspiradores

Suècia i el seu sistema d’orientació

A Suècia la Llei d’escoles estableix que els alumnes han de rebre orientació abans de prendre decisions sobre el futur.

Aquesta llei també regula qui pot ser contractat com a orientador escolar.

Les universitats estan igualment obligades per llei a proporcionar orientació per a l’estudi i la carrera dels seus estudiants.

També les oficines del Servei Públic de Feina han d’oferir orientació als joves, als nouvinguts a Suècia i als que estan fora del mercat laboral.

Més informació
Ciutats orientadores - Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona ofereix als municipis recursos per dissenyar models de Ciutats orientadores, elaborat en el marc del projecte europeu Guiding Cities, per tal de promoure l’articulació de tots els agents, serveis i recursos d’orientació existents en un context local per acompanyar la ciutadania en les seves trajectòries educatives i professionals al llarg de la vida.

Projecte Xcelence - Fundació Betelsmann

La Fundació Beterlsmann ha creat un projecte d’orientació per els centres educatius basat en un marc d’acció rigorosament contrastat. Aquest programa permet crear una figura professional dins les centres per tal d’orientar acadèmica i professionalment als estudiants.

A Catalunya són diversos els municipis que han acollit aquest projecte, com ara Viladecans.

Més informació
POA

Ajuntaments com el de l’Hospitalet compten amb el Programa d’Orientació Acadèmica (POA) dins el marc del Projecte Educatiu d’Entorn.

Aquest programa, centrat en l’alumnat amb un alt risc de no graduar-se amb l’ESO, compta amb quatre orientadores que ofereixen suport i orientació als instituts públics i centres concertats de la ciutat.

Ser Jove després de l’ESO

L’Ajuntament de Terrassa, amb una metodologia de treball en xarxa, compta amb el programa “Ser Jove després de l’ESO”, on es treballa l’orientació i l’acompanyament amb joves a partir de 16 anys a través de la figura de tutories.

Amb aquest programa, s’ofereix un missatge clar del territori i de quins són els equipaments, persones de referència, que els poden orientar com a joves.

Aquest tipus de projecte garanteix un seguiment del total de la generació i un suport personalitzat. El coneixement de tota la generació de joves permet un major acompanyament a qui més ho necessita.

Més informació