Els municipis necessiten una planificació d’una estratègia que promogui la corresponsabilitat de tots els actors implicats i un treball per tant col.laboratiu i en xarxa per tal de garantir l’èxit del Pla Zero Abandonament. Això requereix d’una planificació detallada i l’assignació de responsabilitats per garantir la implementació efectiva de les accions previstes.
5 premises a l’hora de planificar un estratègia Zero Abandonament de corresponsabilitat i treball col.laboratiu i en xarxa.
1.La xarxa es un espai de trobada, d’intercanvi d’idees i de formulació de propostes innovadores que puguin ser experimentades i avaluades.No es un espai de presa de decisions ni d’execució
2.El desplegament d’una xarxa reclama prioritat i lideratge polític que faciliti la trobada, que articuli les relacions i que, d’aquesta manera, propicia que aparegui la intel·ligència col·lectiva.
3.Tot no pot ser transversal, integral, participatiu i innovador.
4.Els convidats no poden ser de pedra i han d’estar convençuts
- Tothom ha de saber per què forma part de l’ecosistema o xarxa i compartir els objectius
- No es tracta de crear l’espai sinó de posar-lo al servei d’uns objectius externs que ha de situar-se en el centre i que, inevitablement, han de referir-se a l’alumnat
- Tothom ha de ser-hi per un autèntic convenciment
5. S’ha de treballar sobre propostes concretes assumint protagonisme i responsabilitats
- Per passar a l’acció s’haurà de fer amb projectes concrets i tangibles on els diversos actors comunitaris han d’agafar el protagonisme; han de deixar-se reunir i aglutinar-se per la institució, però han d’entendre i assumir un protagonisme que fins ara no han tingut.
- S’ha de compartir la missió i que els diversos i múltiples actors hagin participat en la seva definició.
- El paper de l’escola i de l’administració educativa: Comissions socials de centre; Consells Escolars Municipals, Inspecció educativa, Serveis Territorials, altres.
6. S’ha de planificar, i per tant definir un calendari d’accions i rols per a cada aliat, assegurant una planificació efectiva i la distribució de responsabilitats, connectant aquestes responsabilitats amb els objectius específics plantejats.
6 recomanacions bàsiques per gestionar i governar un ecosistema educatiu Zero Abandonament
1. Context i Entorn Local: És important comprendre profundament l’entorn local i l’estructura administrativa del consistori. Això inclou tenir en compte la geografia, demografia, necessitats educatives, recursos disponibles i les particularitats culturals que poden influir en l’ecosistema educatiu.
2. Estructura Organitzativa: Analitzar l’estructura organitzativa del consistori és essencial per assegurar que està alineada amb els objectius de l’ecosistema educatiu. Això implica revisar com estan distribuïdes les responsabilitats i recursos, així com l’efectivitat de la comunicació interna i la presa de decisions.
3. Capacitat de Gestió: És important fer una avaluació de la capacitat de gestió dels projectes educatius dins del consistori, incloent la capacitat per planificar, executar i avaluar iniciatives que impactin positivament l’educació local.
4. Participació i Compromís Polític: És necessari garantir un compromís polític sòlid dins del consistori, el qual és vital per al desenvolupament i la sostenibilitat de qualsevol iniciativa educativa. Això inclou la implicació de líders locals i la creació de polítiques que suportin activament l’educació.
5. Interacció amb la Comunitat: És important la interacció entre el consistori i la comunitat més àmplia, incloent famílies, empreses locals, i altres stakeholders. La col·laboració efectiva entre aquests grups pot enfortir els programes educatius i assegurar que reflecteixen les necessitats reals de la comunitat.
6. Revisió de Polítiques Existents: S’han de revisar les polítiques educatives existents per determinar si efectivament suporten la creació i manteniment d’un ecosistema educatiu robust. Això pot requerir ajustaments o reformes per millorar la coherència i eficàcia de les polítiques actuals en relació amb els objectius educatius a llarg termini.
3 TIPUS DE XARXA ZERO ABANDONAMENT
a.MODEL DE XARXA DE LABORATORI
Descripció:
- Objectiu: Experimentar i desenvolupar innovacions educatives en un entorn controlat abans d’aplicar-les a gran escala.
- Característiques: Entorn de prova, petits grups d’experimentació, focus en la recerca i desenvolupament.
Aplicació al Pla de Xoc contra l’AEP:
- Establir un grup pilot: Crear un grup pilot d’escoles per implementar el programa de tutoria personalitzada i serveis de suport familiar.
- Experimentació i avaluació: Provar diferents estratègies de tutoria i suport familiar en aquest grup pilot, recollint dades detallades sobre els resultats i ajustant les pràctiques segons sigui necessari.
- Transferència de coneixements: Una vegada validades les millors pràctiques en el grup pilot, estendre les innovacions a altres escoles del municipi.
b.MODEL DE XARXA DE PROGRAMA
Descripció:
- Objectiu: Implementar un programa específic a través d’una xarxa d’organitzacions que treballen conjuntament per aconseguir objectius comuns.
- Característiques: Coordinació central, objectius clars, activitats específiques i monitoratge constant.
Aplicació al Pla de Xoc contra l’AEP:
- Coordinació centralitzada: Designar un equip de coordinació que supervisi la implementació del programa de tutoria personalitzada i serveis de suport familiar.
- Definir objectius i activitats: Establir objectius clars per al programa i definir activitats concretes per assolir-los, com ara sessions de tutoria regulars, tallers per a famílies, i sessions de formació per a tutors.
- Monitoratge i avaluació: Implementar un sistema de seguiment i avaluació per monitoritzar els progressos dels estudiants i l’eficàcia del programa, fent ajustos segons sigui necessari.
c.MODEL DE XARXA DE TERRITORI
Descripció:
- Objectiu: Mobilitzar recursos i agents en un territori específic per abordar problemàtiques locals de manera integrada.
- Característiques: Col·laboració entre diferents sectors, adaptació a les necessitats locals, implicació de la comunitat.
Aplicació al Pla de Xoc contra l’AEP:
- Mapa de recursos: Identificar i mapar els recursos disponibles al territori, incloent serveis educatius, socials, culturals i esportius.
- Creació de sinergies: Fomentar la col·laboració entre els diferents agents del territori, com ara escoles, ajuntaments, serveis socials, associacions juvenils i culturals, i famílies.
- Adaptació a necessitats locals: Desenvolupar accions específiques adaptades a les necessitats dels diferents barris o zones del municipi, assegurant que les intervencions siguin rellevants i efectives per a cada context.
d.ESTRATÈGIA COMBINADA
Per maximitzar l’efectivitat del Pla de Xoc contra l’AEP, es pot considerar una estratègia combinada que integri elements dels tres models de xarxa:
Fase Inicial (Laboratori): Començar amb un grup pilot d’escoles per experimentar amb el programa de tutoria i serveis de suport familiar. Recollir dades i ajustar les pràctiques segons sigui necessari.
Fase de Desenvolupament (Programa): Una vegada validades les millors pràctiques, establir un programa centralitzat amb objectius clars, activitats definides i un sistema de seguiment i avaluació.
Fase d’Expansió (Territori): Estendre el programa a tot el municipi, mobilitzant els recursos i agents del territori i adaptant les accions a les necessitats específiques de cada barri o zona.
9 PASSOS PER DEFINIR ROLS, RESPONSABILITATS I ESPAIS DE TREBALL A LA XARXA ZERO ABANDONAMENT
PAS 1. DEFINEIX ROLS I RESPONSABILITATS
- Coordinació: Qui liderarà i coordinarà la xarxa a nivell operatiu i estratègic?
- Contribucions Específiques: Què aportarà cada actor a la xarxa?
- Responsabilitats: Què farà què?
PAS 2 CREA SUBGRUPS TEMÀTICS
PAS 3. ESTABLEIX MECANISMES DE COL·LABORACIÓ
- Plataformes de Comunicació: Utilització d’eines digitals per a la gestió del coneixement i la comunicació entre membres.
- Reunions Regulars: Planificació de reunions periòdiques per assegurar la coherència i l’alineació dels esforços.
- Acords de Col·laboració: Formalització de les relacions a través de convenis o acords de col·laboració que detallen les contribucions de cada part.
PAS 4. OPERATIVA DE L’ECOSISTEMA
- Creació de Comitès de Treball
- Programació de Reunions Periòdiques
PAS 5. FORMA I CAPACITA
- Seminaris i Tallers: Organització d’activitats formatives que promoguin el desenvolupament de competències específiques relacionades amb els objectius de l’ecosistema.
PAS 6.INTEGRACIÓ DE NOVES TECNOLOGIES I PLATAFORMES DE COMUNICACIÓ
PAS 7. MONITORITZACIÓ I AVALUACIÓ CONTINUA
