08.10.2024

Manresa és un dels municipis catalans seleccionats per la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill per co-crear plans locals per combatre l’abandonament escolar prematur (AEP). Tot i comptar amb una àmplia varietat de serveis i programes adreçats als joves, la manca de coordinació entre ells i la desconnexió amb les famílies són alguns dels reptes més destacats. En aquesta entrevista, representants del municipi comparteixen les accions clau, aliances i objectius que s’han marcat per garantir que cap jove quedi enrere en el seu camí formatiu.


1. Quina problemàtica detecteu al vostre municipi en relació a l’abandonament escolar prematur (AEP)?

A Manresa, la manca d’una xarxa de coordinació clara és un dels problemes principals. Això implica que, tot i tenir molts recursos disponibles, no hi ha una línia d’orientació conjunta ni una implicació de tots els agents educatius. A més, falten dades concretes per validar les intuïcions que es tenen sobre la magnitud del problema.

Altres dificultats inclouen:

  • Els joves no coneixen els recursos existents i alguns es senten desatesos pel sistema educatiu.
  • Les famílies manquen d’eines per acompanyar adequadament els seus fills en aquest procés.

2. Com són els joves que abandonen els estudis a Manresa i quines són les principals causes?

Els joves que abandonen els estudis solen tenir més de 16 anys i es troben en una situació de desmotivació. Les causes principals són:

  • Expectatives irrealistes en relació amb les seves possibilitats familiars o econòmiques.
  • Dificultats d’aprenentatge o conductuals que dificulten el seu progrés acadèmic.
  • Manca de confiança per part de les famílies, que sovint prefereixen que els seus fills comencin a treballar.
  • Pressió familiar per cursar estudis com el batxillerat, que no s’ajusten a les necessitats o interessos dels joves.
  • Desafecció cap al sistema educatiu, que els fa sentir fora de lloc.

3. Quines accions són prioritàries per reduir l’AEP? Què esteu fent i quins són els objectius futurs?

L’objectiu principal és fer una diagnosi acurada dels joves en transició educativa a partir dels 16 anys, per tal d’entendre millor la situació i actuar en conseqüència.

Les accions prioritàries inclouen:

  • Recollir i posar en comú tots els recursos existents al territori.
  • Crear una xarxa de coordinació entre els diferents agents de la comunitat educativa.
  • Analitzar de manera quantitativa quants joves abandonen els estudis després de l’etapa obligatòria.

4. Amb quins recursos i aliats compteu o necessiteu?

Manresa compta amb una àmplia gamma de recursos, com ara:

  • Serveis municipals de joventut, educació, esports i serveis socials.
  • Equips d’orientació, com les TIS (tècniques d’intervenció social) i els equips directius dels centres educatius.
  • Projectes de mentoria i programes com Manresa Treball Jove, assessoria educativa o el casal de joves La Kampana.
  • Xarxes com la comissió d’absentisme, el pla educatiu d’entorn, UECs (Unitats d’Escolarització Compartida) i programes d’ocupació com el PFI (Programes de Formació i Inserció).

Tot i això, encara falten alguns recursos clau:

  • Major complicitat amb les famílies.
  • Ampliació de la col·laboració amb la Inspecció d’Ensenyament.
  • Suport dels serveis municipals en àmbits com l’ocupació o l’acció comunitària.

5. Quin seria el lema o titular per la vostra acció contra l’AEP?

El nostre lema seria clar i ambiciós: Manresa, cap jove enrere.

6. Com aprofiteu el grup de co-aprenentatge i quins aprenentatges heu fet?

Aquest grup de co-aprenentatge ens ha aportat reflexions valuoses i ens ha permès identificar tres aprenentatges clau:

  • Cal actuar en totes les etapes educatives per prevenir l’abandonament escolar.
  • La implicació de les famílies, els centres educatius i la comunitat és imprescindible per crear un pla local eficaç contra l’AEP.
  • Tot i que el municipi fa moltes accions que podrien combatre l’abandonament escolar, és necessari coordinar-les millor per maximitzar el seu impacte.

Vols saber-ne més?