Posar els i les joves al centre de qualsevol pla o estratègia contra l’abandonament escolar prematur (AEP) és crucial perquè són ells els qui viuen en primera persona aquesta realitat i, per tant, tenen un coneixement profund de les seves necessitats, aspiracions i barreres. Involucrar-los activament no només millora l’eficàcia del pla, sinó que també els empodera i els converteix en part de la solució.
4 raons per les que els i les joves han d’estar al centre de la nostra planificació estratègica
1 Comprensió de les necessitats reals: Els i les joves, especialment aquells en risc d’AEP, sovint tenen experiències que no són visibles per als adults i professionals que dissenyen polítiques. Quan posem els joves al centre, podem escoltar les seves perspectives úniques i entendre quins són els factors que realment influeixen en la seva desvinculació del sistema educatiu: frustració, desmotivació, problemes familiars o econòmics, entre d’altres. Aquesta comprensió profunda ens permet dissenyar intervencions més ajustades a les seves necessitats reals, assegurant-nos que el pla sigui rellevant i efectiu.
2. Increment de la motivació i el compromís dels joves: Quan els joves participen en el procés de disseny, senten que les seves opinions són valorades i que tenen una veu en la presa de decisions que els afecten directament. Aquest procés d’empoderament genera un sentiment de responsabilitat i compromís envers el pla. Si perceben que el pla local està dissenyat amb ells i per a ells, hi haurà més probabilitats que se sentin implicats en les accions que es proposen i que es mantinguin connectats amb l’educació.
3. Adaptabilitat i flexibilitat en el pla: Els joves no són un grup homogeni, i les seves necessitats poden variar segons el seu entorn socioeconòmic, cultural o familiar. Dissenyar el pla local posant els joves al centre implica reconèixer aquesta diversitat i adaptar les accions per abordar diferents perfils juvenils. Això permet dissenyar respostes flexibles, com ara programes educatius alternatius, acompanyament emocional o accions específiques per a col·lectius vulnerables, que ofereixen solucions personalitzades segons les necessitats dels diferents joves.
4. Fomentar la sostenibilitat de les polítiques educatives: Un pla local contra l’AEP que es construeix des del diàleg amb els joves té més possibilitats de ser sostenible a llarg termini. Això es deu al fet que les accions implementades tindran un suport més ampli entre la comunitat juvenil i estaran més alineades amb les seves realitats canviants. A més, els joves que participen en la definició i implementació del pla poden convertir-se en líders o mentors per a altres joves, creant una cadena de corresponsabilitat i implicació intergeneracional.
Aprenentatges amb les entitats que treballen amb joves en risc d’AEP
Finalment, també es va organitzar un vermut amb la presència de diverses entitats del tercer sector, que van compartir les seves experiències i bones pràctiques. Aquestes entitats, compromeses amb el suport als i les joves en risc d’exclusió, van aportar una visió pràctica basada en els seus projectes d’integració social i educativa, destacant la importància de la col·laboració comunitària per oferir segones oportunitats formatives. Les entitats participants van ser Fundació Intermedia; Fundació Presme; Fundació Nous Cims; Casc-Mentora; Fundació Èxit.
Els representants d’aquestes organitzacions van oferir exemples concrets sobre com han aconseguit reduir l’abandonament escolar mitjançant programes de mentoria, acompanyament personalitzat, i la implementació de xarxes de suport comunitari. Aquest intercanvi d’experiències va enriquir la sessió i va permetre als municipis participants obtenir noves idees per aplicar en els seus territoris.
Però l’objectiu no era només conèixer projectes d’intervenció directa, sinó aprofundir en les experiències subjectives dels joves. Vam voler comprendre la seva realitat a través dels ulls de les persones que els acompanyen diàriament, per tal de posar-los al centre de les accions del nostre Pla Local Zero Abandonament.
Principals aprenentatges:
- Empatia i comprensió de la realitat juvenil: Les entitats van posar en relleu la importància de tenir en compte la vivència personal dels joves en risc d’AEP. El seu entorn familiar, les seves relacions socials, i les seves expectatives vitals són factors clau que influeixen en la seva trajectòria educativa. Aquest aprenentatge ens fa veure que una estratègia exitosa ha d’anar més enllà del sistema educatiu i considerar els factors externs que poden contribuir al desarrelament dels estudis.
- Els joves com a protagonistes del seu procés: Les entitats van insistir en la necessitat d’apoderar els joves perquè siguin part activa en les solucions que es dissenyen per a ells. L’escolta activa i la participació en la presa de decisions afavoreix que sentin el projecte com a propi i, per tant, hi estiguin més compromesos. Això ens porta a dissenyar una estratègia que no només treballi “per” als joves, sinó “amb” els joves.
- Diversitat de perfils i necessitats: Un altre aprenentatge clau va ser la diversitat dels perfils juvenils que es troben en risc d’AEP. No tots els joves tenen les mateixes necessitats ni motivacions, i és crucial que el pla tingui la flexibilitat necessària per adaptar-se a aquesta pluralitat. Les entitats van destacar que cal oferir opcions educatives variades, incloent-hi alternatives com la formació professional, l’orientació laboral o programes d’acompanyament personalitzat.
- La importància de les xarxes de suport: Un dels elements recurrents en les experiències compartides va ser la necessitat d’enfortir les xarxes de suport al voltant dels joves. Aquestes inclouen tant la família com els professionals socioeducatius, i fins i tot altres joves que puguin actuar com a mentors. Les entitats ens han ensenyat que treballar en xarxa és fonamental per oferir una resposta integral a les necessitats dels joves.
Aquestes reflexions ens han de portar a repensar la nostra estratègia, assegurant-nos que els joves no són només destinataris passius del pla, sinó protagonistes actius. A partir d’aquests aprenentatges, el nostre Pla Local Zero Abandonament haurà de posar els joves al centre del disseny, tenint en compte les seves necessitats, aspiracions i vivències per tal de construir accions que els permetin sentir-se escoltats, valorats i part de la solució.
Us deixem un recurs que vam fer servir precisament per conèixer des de l’empatia als i les joves en risc d’AEP.
RECURSOS PER LA INSPIR-ACCIÓ
