16.09.2024

L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) és un desafiament complex i crític que afecta profundament el futur dels joves i les comunitats en les quals viuen. Afrontar aquesta realitat és una tasca urgent i necessària als nostre pobles i ciutats, que requereix una resposta integral i coordinada de tots els agents implicats, especialment dels ajuntaments i els seus equips tècnics.

En el darrer any  hem presenciat una creixent preocupació pel fenomen de l’AEP i els seus efectes negatius en la societat catalana. Aquesta preocupació s’ha traduït en diversos esforços per abordar aquest problema, des de programes educatius específics fins a campanyes de sensibilització i polítiques públiques orientades a la prevenció de l’abandonament escolar.  Però tot i l’esforç, el camí a recórrer per garantir l’èxit educatiu de tot l’alumnat encara és llarg. 

Les últimes dades publicades al juliol de l’any 2024, indiquen que el 14,9% dels joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant. Catalunya continua entre els països amb més joves poc qualificats i sense estudis post-obligatoris, tot i haver reduït notablement les xifres d’abandonament escolar prematur en les darreres dècades des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,9% l’any 2024. Tot i aquesta reducció, Catalunya segueix estant molt per sobre de les xifres d’abandonament escolar de la Unió Europea (9,6 % l’any 2022).

La reducció de l’abandonament escolar prematur requereix accions contundents i específiques.  Ja ho estem fent des de molts municipis i àmbits d’intervenció. Són centenars les experiències locals identificades.  

Convençudes de que podem aprendre dels èxits i dels reptes d’iniciatives catalanes que no desisteixen i que ofereixen segones i terceres oportunitats perquè cap jove deixi d’estudiar, des de la Fundació Bofill vam propulsar el mes de març de 2023 la Plataforma de reptes i solucions Zero Abandonament. Un laboratori a on explorar, aprendre i compartir iniciatives que funcionen contra l’abandonament escolar al voltant de 6 reptes

Durant l’últim any des de la Plataforma Zero Abandonament, molts ajuntaments i entitats hem estat treballant intensament en la visibilització d’iniciatives molt diverses que lluiten contra el sis reptes que tenim com a país per garantir la continuïtat educativa de tot l’alumnat.  Hem après que són nombroses les formes de trobar solucions quan el compromís és ferm i que establir fulls de ruta que tinguin en compte el coneixement dels recursos disponibles en el territori és crucial.  

Per això la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill ha creat un nou espai innovador de co-creació on 19 municipis catalans es reuniran per co-dissenyar conjuntament els seus propis  plans locals contra l’abandonament escolar prematur. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar als municipis les eines per alinear i coordinar els actors socioeducatius del territori i posar-los al servei de la continuïtat educativa de tots els infants i joves del municipi.

La necessitat de desenvolupar Plans Zero Abandonament esdevé una prioritat clau per a molts ajuntaments i equips tècnics per tal d’aprofitar recursos, agents, aliances, coneixement i xarxes ja que permet.

En definitiva, tenir un pla implica dissenyar una estratègia local contra l’AEP que permeti:

  1. Reduir l’abandonament escolar prematur: Mitjançant la implementació de diferents accions i projectes, un pla local Zero Abandonament té l’objectiu disminuir les taxes d’abandonament escolar i garantir que els joves completin els seus estudis  secundaris obligatoris i post-obligatoris amb èxit.
  2. Vincular altres serveis de l’Ajuntament: mitjançant la coordinació, establir una col·laboració entre l’àmbit educatiu i altres serveis municipals que, tot i no estar directament relacionats amb l’educació, poden contribuir a la prevenció de l’abandonament escolar. Això permet abordar el fenomen de manera multidimensional i integrada.
  3. Identificar reptes i necessitats: a través de la creació d’un mapa de recursos, agents i actius  implicats en l’àmbit educatiu, juvenil, formatiu, laboral, serveis social, tercer sector  etc.  i identificar els buits i les necessitats no cobertes. Això proporciona una base per a una millor planificació i intervenció.
  4. Generar consciència i adhesions tot compartint un  discurs entorn de l’abandonament escolar: generar un debat i un compromís actiu per part de la comunitat en la prevenció de l’abandonament escolar. 

Partim de tres premisses per garantir l’èxit dels Plans Zero Abandonament, resultat del Grup de treball de Repte Zero Descoordinació de la Plataforma:

  • És essencial l’establiment de la lluita contra l’AEP com  prioritat en l’agenda política municipal. 
  • Donades les característiques del fenomen i la seva multicausalitat, definir una estratègia en els territoris pel Zero Abandonament passa per integrar des de l’inici a la diversitat d’agents. No es concep una estratègia sense la participació fonamentada en un enfocament comunitari i des d’una visió de la màxima diversitat i inclusió. 
  • Aquesta integració cal treballar-la des de diferents perspectives, per tal de desplegar una coordinació estratègica, operativa, prescriptora i que reconegui les interdependències. 

I així ho han entès tots els ajuntaments que van presentar la seva candidatura al mes de maig a forma part d’aquesta iniciativa. Ajuntaments que aspiren a que cap jove menor de 24 anys abandoni la seva formació sense cap estudi secundari post-obligatori  i que veuen en la corresponsabilitat dels diversos departaments, institucions, serveis i agents educatius del territori  una solució per l’abordatge integral i intersectorial de l’AEP.

Els 19 municipis els que han estat seleccionats per forma formar part d’aquesta experiència. 

  • Arbúcies (Selva): Arbúcies aposta per un enfocament comunitari per millorar l’acompanyament dels joves en risc.
  • Barberà del Vallès (Vallès Occidental): Barberà centra els seus esforços en la coordinació entre escoles i serveis socials per reduir l’abandonament.
  • Cambrils (Baix Camp): Cambrils impulsa iniciatives de segones oportunitats i formació dual per reintegrar els joves al sistema educatiu.
  • Castelldefels (Baix Llobregat): Amb programes d’acompanyament per a joves, Castelldefels promou la continuïtat formativa més enllà de l’ESO.
  • Consell Comarcal del Baix Ebre: Treballen per dissenyar accions que millorin la formació i l’acompanyament dels joves en risc d’abandonament.
  • Hospitalet de Llobregat (Barcelonès): Aquesta ciutat busca reduir l’abandonament escolar a través de la col·laboració amb entitats locals i el desenvolupament de programes d’èxit educatiu.
  • Lleida (Segrià): Amb la implicació de diverses institucions locals, Lleida treballa per oferir segones oportunitats educatives als joves que han abandonat els estudis.
  • Manresa (Bages): La capital del Bages aposta per estratègies d’acompanyament personalitzat als joves en risc de desconnexió educativa.
  • Martorell (Baix Llobregat): Municipi pioner en l’elaboració d’un pla local contra l’abandonament escolar, ha desenvolupant ja la primera fase del disseny. És a més, membre de Mentora, el programa de mentoria socioeducativa de Fundació Bofill.
  • Palafrugell (Baix Empordà): Palafrugell treballa en la millora dels recursos educatius per facilitar la formació contínua dels joves.
  • Ripollet (Vallès Occidental): Aquest municipi se centra en la detecció primerenca i l’acompanyament en la transició de l’escola al treball.
  • Sabadell (Vallès Occidental): Sabadell combina la detecció precoç de joves en risc d’exclusió social amb programes que ofereixen noves oportunitats formatives.
  • Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat): Aquest municipi destaca per l’enfocament comunitari i el treball conjunt entre educadors, famílies i institucions.
  • Sant Celoni (Vallès Oriental): Estan desenvolupant programes per a la diversificació curricular i l’acompanyament laboral.
  • Sant Joan Despí (Baix Llobregat): A Sant Joan Despí, el focus està en l’acompanyament personalitzat dels joves en risc de desconnexió.
  • Tarragona (Tarragonès): Tarragona busca agilitzar l’administració per facilitar la implementació de polítiques educatives locals i regionals.
  • Terrassa (Vallès Occidental): La ciutat s’ha enfocat a millorar el sistema d’orientació per a joves que han acabat l’ESO, amb iniciatives com tutories personalitzades i suport en la cerca de feina.
  • Vic (Osona): Vic ha dissenyat programes que faciliten la transició de l’educació secundària a la formació professional i el món laboral.
  • Viladecans (Baix Llobregat): Viladecans està desenvolupant un pla integral per millorar la cohesió social a través de l’educació i l’ocupació juvenil.

Municipis que No Abandoneu, benvinguts!!

Si vols conèixer els aprenentatges d’aquesta experiència segueix la Plataforma Zero Abandonament www.zeroabandonament.cat

Vols saber-ne més?